Recentment, s’ha conegut una notícia que ha indignat a tota l’opinió pública, situant als migrants en el centre de la diana. En Domingo, un senyor gran de 68 anys resident de la localitat de Torre Pacheco, va patir una brutal pallissa en grup quan sortia a fer el seu rutinari passeig matutí. Els agressors encara no han estat identificats, però poc van trigar les xarxes socials en bullir d’odi contra la població migrant.
Els agitadors de sempre, al servei del seu pamflet, van escampar mentides amb fotografies dels presumptes agressors i un vídeo on sortia un senyor ajupit i ensagnat asseverant de què es tractava del Domingo, quan realment es tractava d’en José, un sensesostre d’Almeria al que van atonyinar dos neonazis per la seva condició sexual i social. Tot s’ha pogut contrastar, i per a sorpresa de ningú, ens trobem amb el mateix modus operandi de fa just un any amb la mort del nen de Mocejón, assassí del qual va resultar tenir vuit cognoms espanyols. Ara que ja sabem com la desinformació desencadena en por i violència en pocs minuts, fem-ne cinc cèntims del que està passant aquests dies al lloc dels fets.
Torre Pacheco (Regió de Múrcia), un municipi amb un 30% de població immigrant, amb famílies honrades que sostenen l’economia de la comarca dedicant-se a l’agricultura intensiva, han de pagar els plats trencats dels agressors que han apallissat sense compassió al Domingo en un acte covard pel qual se’ls ha de castigar. Grups com VOX, Frente Obrero, Núcleo Nacional o Desokupa fan novament del dolor una causa política, alentint a la gent a sortir de cacera contra la població migrant. «L’enemic-objectiu» del qual ens parlava Hannah Arendt per referir-se a l’odi racial dels nazis cap als jueus és avui cap als migrants, especialment els magrebins. S’han pogut veure imatges d’encaputxats armats causant terror pels carrers del poble amb la condescendència dels cossos policials, que, pel que sigui, no han detingut encara a ningú després de tres nits de disturbis, mentre que a la vaga del metall de Cadis d’aquests darrers dies ja s’han detingut una vintena de treballadors que exigien millores laborals.
El mateix Domingo i la seva senyora demanen encaridament que s’aturi ja aquesta barbàrie urbana. Queda palès que als violents els importa poc l’agressió al Domingo, ja que només necessitaven un pretext per donar via lliure al seu odi racial: Per què no van sortir fa un any quan tres turistes alemanys van apallissar a un taxista a Mallorca? O quan es va conèixer que set empresaris espanyols operaven en una xarxa de prostitució de menors? Hi ha silencis que ho diuen tot.
Vivim moments excepcionals on no s’estan donant respostes complexes a problemes complexos. Més aviat, s’opta per receptes populistes que no facin pensar gaire a la gent, les quals es doten d’un fort factor emocional, com invocar a la pàtria en cada discurs com a garantia de salvació, aprofitant el descontentament general de la gent amb la vella política i els partits tradicionals. El vot a opcions antiestablishment, com VOX o Aliança Catalana, no deixa de créixer, especialment entre el jovent.
Aquest vot sol ser de protesta, i, amb ell, el votant cerca esperança i identitat. Aquests partits, de discurs apocalíptic i agressiu, troben adeptes perquè diuen el que la gent vol sentir, de forma simplista i sense rigor. «L’habituació fa que a poc a poc anem acceptant actituds antidemocràtiques, sexistes o xenòfobes que en una altra època no hauríem acceptat», apunta Clara Pretus. Amb tot, assistim a un nou Termidor on la reacció conservadora és implacable en la batalla cultural i amenaça de destruir tots els drets conquerits en els darrers anys. El desgast de partits com Podemos i Sumar és evident, i d’aquella indignació que va omplir les places fa una dècada només en queda el record. El 15M s’esvaeix com una boira al sotabosc.
Cal condemnar l’agressió al Domingo, així com la violència racista exercida contra els migrants del poble al pur estil d’un pogrom. En paral·lel, cal també condemnar la crema d’una mesquita a la vila de Piera en un atemptat contra la llibertat de culte de la comunitat musulmana, un mes després de l’atac al centre de menors tutelats que va posar en entredit la convivència al poble. Aquestes accions són un avís a navegants. La radicalitat de l’extrema dreta ha deixat de ser anecdòtica per convertir-se en norma. Els intersticis que hi ha entre les xarxes socials i la vida real són una olla de pressió que acabarà esclatant contra aquells que no pensin com ells, perquè ja els tenim aquí, més embravits que mai.
