La carretera més llarga de la Península Ibèrica és la N-340. Des de l’inici a Puerto Real, fins a Vallirana on es converteix en la Autovia B-24, són més de 1.200 quilòmetres. Tot i que la longitud real és difícil d’escatir ja que en molts trams s’ha reconvertit en Autovia. Segons dades de la DGT, cada tres dies es produeix un accident amb víctimes al llarg de la N-340 i el 17% d’accidents mortals en aquesta carretera es produeix al seu pas per Catalunya. Per exemple, el tràgic accident del Alfacs es va produir precisament a la N-340. O per no allargar-nos, en el que portem d’any 2016 ja són nou les víctimes mortals d’aquesta carretera al seu pas per la demarcació de Tarragona. I si sumem les morts ocorregudes des del 2010, 66 persones hi han perdut la vida.
I tot per la manca d’inversions en els trams que hi ha de Castelló cap aquí.
El traçat de la N-340 coincideix exactament amb el Corredor Mediterrani. Un corredor que l’Estat -pepero o socialista- no vol fer de cap manera. Ni fa el ferroviari, ni tampoc la carretera. Aquesta manca d’inversions -tot i l’aportació de fons europeus- no solament perjudica l’economia espanyola i catalana, milions d’hores perdudes pels automobilistes que es queden atrapats en els embussos de trànsit, sinó que a més provoca desenes de víctimes mortals cada any, especialment a les demarcacions de Castelló i Tarragona.
Una primera solució seria desviar els camions cap a l’Autopista AP-7 per descongestionar la N-340 en els trams que han de suportar més trànsit. Això es va fer amb èxit a la demarcació de Girona on pràcticament varen desaparèixer els accidents de trànsit en un dels trams de la N-II. L’anterior ministra de Fomento -Ana Pastor- es va comprometre per escrit a arribar a un acord amb el sector del transport amb una reducció del preu dels peatge del 5%. Més d’un any després, i quan Pastor ja no és al capdavant de Fomento, encara no hi ha acord i segurament no n’hi haurà durant molt de temps. Els anoiencs coneixem molt bé la N-340, no endebades és la carretera que ens mena als llocs de platja que ens són més propers. La coneixem perquè la patim en forma de congestió de trànsit els caps de setmana i perquè la majoria coneixem algú que hi ha tingut un accident.
Mentre les inversions en carreteres -o escoles i hospitals- segueixin patint les fòbies de l’Estat, els ciutadans seguirem perdent-hi el temps i la vida. Fixeu-vos que les pitjors carreteres, les que generen més víctimes, tenen la N de Nacional. Potser per això procuro evitar tot el que porti la N d’Espanya.
Jaume Singla, periodista.
