Feia molts decennis que les eleccions americanes no creaven tan trasbals. Els candidats només parlaven del desastre que hi hauria si guanyava l’altre. S’ha insultat a tort i a dret.
S’han atacat els immigrants il·legals i s’ha dit que s’aixecaria un mur a la frontera amb Mèxic, que haurien de pagar els mexicans. I les eleccions les han guanyat els desencisats i la classe mitjana rural. Els que estan farts de les elits financeres, de la globalització i dels polítics professionals que s’eternitzen en les administracions. Les àmplies capes de població que se senten traïdes pels governants que s’han acostumat als problemes i només prometen solucions “políticament correctes” que tampoc compleixen. Ha quallat una forma diferent i escandalosa de fer i de dir. I ha estat la més efectiva la campanya que havia estat motiu d’escarni i befa pels especialistes.
Probablement ha començat una nova i incerta manera de fer política. Està per veure si el nou rumb podrà superar els esquemes polítics, econòmics i geopolítics amb els que s’ha mogut el món fins ara. En condicions “normals” la candidatura de l’histriònic milionari Donald Trump hauria estat escombrada en els primers compassos de la campanya per la nominació. Però el descontentament i l’enuig s’havia de manifestar d’alguna manera. I ha acabat fent sentir la seva veu. USA ha votat el que els semblava més adient.
El resultat no ha agradat a molts. Per això alguns critiquen ara el sistema electoral. No és la primera vegada que el guanyador no és qui té més vots. Són les conseqüències d’un estat federal que compensa població i territori. Però el sistema permet posar una persona que no ha tingut mai un càrrec electe. Allà tot és possible. Diuen que qualsevol pot fer-se ric i també president. També que hi hagi cent milions que creguin que el president és un porc desequilibrat que perjudicarà l’estat. De moment han votat canvi i volen que els Estats Units segueixin sent el seu país. Veurem si se’n surten. Estem en el primer acte. Uns pensen que construiran un país millor i altres que comença el caos d’una era conflictiva.
S’estan subvertint les preferències, discursos, valors, jerarquies i arguments corrents. S’albiren canvis seriosos en el món occidental. Avui Europa tampoc pot donar lliçons de moral i de coneixement polític. Els seus problemes de base són gairebé els mateixos, agreujats per un immobilisme encarcarat. Presidents votats pel 30% de la població. Indignats. Desvalguts. Immigrants. I personatges semblants al proper inquilí de la Casa Blanca. Segurament és injust dir que tots els polítics són iguals, però quan la política no soluciona els problemes de gran part de la població, apareixen aquestes coses. De canvis n’hi haurà. Esperem que siguin per bé.
Pere Prat, empresari.
