Mercantilisme: comprem un hospital?
M

6 de maig de 2022

Ara fa unes setmanes es va publicar un anunci a mitja pàgina en un diari de tirada nacional que va aixecar certa polseguera i que ha sigut força comentat en diferents mitjans de comunicació: un inversor, de manera anònima, s’oferia a comprar hospitals en funcionament per convertir-los en residències de la tercera edat.

Després d’una tasca d’investigació força acurada per part d’un periodista, s’ha sabut que darrere d’aquest anunci hi havia uns fons d’inversió d’àmbit nacional i que una de les noves vies de negocis d’aquestes societats és l’adquisició d’instal·lacions sanitàries, entre d’altres, per la seva reconversió en geriàtrics.

Això fa pensar. I molt.
Els diccionaris defineixen el mercantilisme, en la seva primera accepció, com “esperit mercantil que s’aplica especialment a coses que no han de ser objectes de comerç”.

De tots és sabut que moltes de les pràctiques d’aquests tipus d’inversors són com a mínim discutibles, no en l’àmbit legal, però si en la seva ètica i estètica, i ara sembla que han descobert un nou filó en apropar-se (cuidar, diuen ells) a l’entorn vital dels nostres avis.

Tot i la meva notable ignorància sobre temes econòmics, hi ha quelcom que em preocupa en aquesta pràctica i que dedueixo per pura lògica: si la intenció d’un grup d’inversors és gestionar una residència amb l’objectiu d’augmentar beneficis, com menys inverteixin i més cobrin, més alts seran aquests beneficis, no?

El gran problema que veig en aquesta equació és que el factor més feble, és a dir els nostres grans, són els qui realment pagaran totes les factures d’aquesta pràctica tan lucrativa.

Espero i desitjo que tots aquests temors siguin infundats i desapareguin com la boira en un mati solejat, que la gestió d’aquests centres sigui modèlica i que la satisfacció dels nostres avis sigui gran i verdadera, però fins que arribi aquest moment, deixeu-me que sigui desconfiat, almenys una mica.

Fa molts anys li vaig preguntar al meu avi què era un home digne, i ell immediatament em va contestar que era tot aquell que no feia certes coses tot i que les lleis, l’església i la societat ho permetés.

Doncs això. Que tots, sobretot als que els hi agrada molt invertir, siguem molt dignes.

Per què el d’anar tancant hospital en actiu ho deixem per un altre dia, oi?

Comparteix l'article:

Deixa un comentari

L'Enquesta

Creus necessari un canvi en el govern de la Generalitat?