5.6 C
Igualada
Dissabte, febrer 4, 2023

Mercantilisme: comprem un hospital?

Robert Martínez
Robert Martínez
Director d’Atenció Familiar Anoia-WEYLAND EXTERNAL

Ara fa unes setmanes es va publicar un anunci a mitja pàgina en un diari de tirada nacional que va aixecar certa polseguera i que ha sigut força comentat en diferents mitjans de comunicació: un inversor, de manera anònima, s’oferia a comprar hospitals en funcionament per convertir-los en residències de la tercera edat.

Després d’una tasca d’investigació força acurada per part d’un periodista, s’ha sabut que darrere d’aquest anunci hi havia uns fons d’inversió d’àmbit nacional i que una de les noves vies de negocis d’aquestes societats és l’adquisició d’instal·lacions sanitàries, entre d’altres, per la seva reconversió en geriàtrics.

Això fa pensar. I molt.
Els diccionaris defineixen el mercantilisme, en la seva primera accepció, com “esperit mercantil que s’aplica especialment a coses que no han de ser objectes de comerç”.

De tots és sabut que moltes de les pràctiques d’aquests tipus d’inversors són com a mínim discutibles, no en l’àmbit legal, però si en la seva ètica i estètica, i ara sembla que han descobert un nou filó en apropar-se (cuidar, diuen ells) a l’entorn vital dels nostres avis.

Tot i la meva notable ignorància sobre temes econòmics, hi ha quelcom que em preocupa en aquesta pràctica i que dedueixo per pura lògica: si la intenció d’un grup d’inversors és gestionar una residència amb l’objectiu d’augmentar beneficis, com menys inverteixin i més cobrin, més alts seran aquests beneficis, no?

El gran problema que veig en aquesta equació és que el factor més feble, és a dir els nostres grans, són els qui realment pagaran totes les factures d’aquesta pràctica tan lucrativa.

Espero i desitjo que tots aquests temors siguin infundats i desapareguin com la boira en un mati solejat, que la gestió d’aquests centres sigui modèlica i que la satisfacció dels nostres avis sigui gran i verdadera, però fins que arribi aquest moment, deixeu-me que sigui desconfiat, almenys una mica.

Fa molts anys li vaig preguntar al meu avi què era un home digne, i ell immediatament em va contestar que era tot aquell que no feia certes coses tot i que les lleis, l’església i la societat ho permetés.

Doncs això. Que tots, sobretot als que els hi agrada molt invertir, siguem molt dignes.

Per què el d’anar tancant hospital en actiu ho deixem per un altre dia, oi?

Compartir
Robert Martínez
Robert Martínez
Director d’Atenció Familiar Anoia-WEYLAND EXTERNAL

ESCRIU UN COMENTARI

Més notícies

Oriol Solà deixa la presidència dels Moixiganguers d’Igualada

Oriol Solà Solà ha estat president dels Moixiganguers d'Igualada des de fa set anys. Avui, ha fet un comunicat al seu perfil d'Instagram on...

Toni Bou arrenca un nou mundial sota sostre com a màxim favorit

Aquest diumenge a les cinc de la tarda, al Palau Sant Jordi de Barcelona, comença el campionat del món de trial sota sostre. Serà...

Nou espai d’esbarjo per a gossos, al carrer de la Mercè de Montbui

L’Ajuntament de Santa Margarida de Montbui ha habilitat recentment un nou espai per a l’esbarjo dels gossos. Aquest espai es troba al lateral del...

Últimes notícies