Ella mateixa es defineix com a «Artívora»: menjadora d’art. Una paraula que ha inventat per descriure el que l’art és per a ella: una forma de vida, un canal, una teràpia. Artista eclèctica, està vinculada al món de la música, el teatre, les performances i les arts plàstiques. També és mestra d’educació infantil.
Has triat l’art com a forma d’expressió. Has format part de grups musicals com U-tòpics, Princes Plan, Maria Ruido i Aspre. També pintes, fas teatre, poesia, videoart, performance… Què és el que vols transmetre?
L’art és terapèutic i ens acompanya sempre al llarg de la vida. Jo necessito veure exposicions, cantar, ballar… és una manera d’expressar totes les emocions. Necessito l’art i la creativitat per regular-me. Per mi l’art és una forma de vida.
L’art ha de servir per reivindicar?
És una manera de reivindicar la nostra creativitat, de manifestar-nos. Moltes vegades ens diuen “no ballis” o “no cantis perquè no ho fas bé”. I això no és així. Tenim dret de manifestar-nos artísticament sense que ens jutgin. Fem les coses perquè ens agraden, per sentir-nos bé.
T’has sentit mai discriminada en el món de l’art?
En tots els grups de música dels que he format part jo era l’única dona però no m’he sentit mai discriminada. Potser he tingut la sort que no han estat entorns hostils, tot i que m’hauria agradat que hi hagués més dones.
La dona té molta intuïció i un gran poder creador. Però cal anar un pas més enllà perquè no sigui important el gènere o l’orientació sexual
Quines són les teves referents femenines?
En tinc tantes que la llista seria inacabable. Però per anomenar-ne algunes, per exemple, en l’àmbit de la música: Lhasa de Sela, Nina Simone i Chavela Vargas. Com a performance m’agrada molt Ana Mendieta i vaig fer imitacions d’ella. En la dansa, Pina Bausch. En la pintura, Frida Kahlo i Hilma af Klint. Aquesta última, ha estat una visionària. Han exposat les seves obres recentment al Guggenheim de Bilbao i ha estat una de les exposicions més visitades. I com a escultores i instal·ladores triaria, per exemple, Nancy Holt i Louise Bourgeois.
Creus que cal seguir treballant perquè les generacions del futur tinguin més artistes referents femenines?
Les dones artistes tenen missatges molt contundents. Ara se les té més en compte però en l’art sempre hi ha hagut una necessitat de silenciar-les. A més la història l’han escrit els homes. Antigament en algunes cultures feia por el poder de la dona i en algunes, actualment, encara en fa. La dona té molta intuïció i un gran poder creador. Però cal anar un pas més enllà perquè no sigui important el gènere o l’orientació sexual.
També ets mestra d’educació infantil a l’escola Gabriel Castellà i Raich d’Igualada…
Soc molt polièdrica. A banda d’artista, també he estat florista i ara soc mestra de nens i nenes de 3 a 6 anys. Treballar amb infants és fantàstic, tenen una mirada diferent del món, que quan som adults malauradament oblidem. Si hagués de triar, escolliria l’educació infantil una i altra vegada. En l’art has de ser molt bo per sobreviure i, a més, és un món molt competitiu i això no m’agrada, en sortiria mal parada. Per sort no el necessito per menjar, ni per diners.
