La Comissió territorial d’urbanisme de la Catalunya Central, presidida pel director general d’Ordenació del Territori i Urbanisme, Agustí Serra, ha aprovat inicialment avui el Pla especial urbanístic que permetrà la creació i ordenació de la Via Blava de l’Anoia. Es tracta de la creació d’un camí continu i paral·lel al riu Anoia que es destinarà a vianants i vehicles no motoritzats.La Via Blava recorrerà 19 quilòmetres, a una distància màxima de 500 metres paral·lela al riu. S’iniciarà al nucli urbà de Jorba i finalitzarà al límit sud del terme de la Pobla de Claramunt, abastant també els municipis de Santa Margarida de Montbui, Igualada i Vilanova del Camí, amb una superfície total de gairebé 180.000 m2.
A més de formar un camí principal que recorri la vora del riu, completant els trams que presentin discontinuïtats o mancances, la Via Blava garantirà la interconnexió amb els camins rurals de la comarca.
Millorar l’accés al riu
També millorarà la permeabilitat entre el riu i els nuclis urbans i formarà recorreguts que enllaçaran punts d’interès, com ara elements històrics, geològics o paisatgístics. Igualment, potenciarà la connectivitat entre les edificacions rurals i les explotacions agràries properes a la Via Blava.
El Pla especial defineix la traça del camí, requalifica els sòls allà on és necessari per construir un recorregut coherent i reserva espais a l’entorn de la seva traça per a la construcció d’elements auxiliars, com ara murets, baranes o talussos.
Així mateix, es preveu la plantació d’espècies vegetals autòctones al llarg del camí i, finalment, es delimita un espai de protecció a l’entorn de la Via Blava per impedir possibles edificacions que dificultin, en un futur, una possible ampliació o canvi de traçat.
Una part dels 300 nous km de senders
Aquest Pla especial desenvolupa una part de les previsions del Pla director urbanístic (PDU) de les Vies Blaves del Llobregat, l’Anoia i el Cardener, que impulsa la Diputació de Barcelona i redacta el Departament de Territori i Sostenibilitat.
El PDU preveu la formació de més de 300 quilòmetres de recorreguts no motoritzats al llarg d’aquests tres rius, abastant 65 municipis. Un total de 5,2 milions de persones, el 70% dels catalans, viu o es troba a menys de mitja hora de distància dels tres cursos fluvials. Per la dimensió del projecte, és una actuació inèdita al sud d’Europa.
