Adéu a una temporada espectacular de l’Igualada HC. L’equip, amb un dels pressupostos més febles de l’OK Lliga, i que va iniciar la temporada amb la marxa de varis jugadors, ha estat capaç d’arribar a la quarta plaça de la lliga regular, classificar-se per a la propera Eurolliga, i, a més, assolir per segon any consecutiu la WS Europe (antiga CERS). Altísima nota la que han assolit els jugadors de Marc Muntané, que tanquen una temporada per a recordar, posant el llistó molt alt per la següent.
A més, l’IHC Rigat no va tancar la campanya oficial 24/25 amb una derrota, sinò amb un empat davant el Calafell en el tercer partit de l’eliminatòria de quarts de final, que no es va resoldre fins a la tanda de penaltis. Miras i Selva van tenir més sort que els igualadins.
Prop d’un miler de persones van assistir dimarts al partit disputat a les Comes, al final del qual Marc Rouzé va acomiadar-se de l’equip. Un altre jugador que ens pispen els grans i poderosos clubs, tal i com va passar la temporada anterior. Una història que a Igualada ja coneixem de fa molts anys, i que es repeteix una i altra vegada…
El tercer partit va ser molt disputat, tot i que a la primera part no es va obrir el marcador. A la segona, Olmos va obrir la caixa, però Roger Bars, poc després, va poder empatar gràcies a una falta directa. Amb els dos equips amb nou faltes, qui primer va tenir la sort d’arribar a la desena va ser l’Igualada, però, en aquesta ocasió, Bars no va poder batre el porter Virgili.
El matx va transcòrrer sense pena ni glòria a la pròrroga i a la loteria dels penals, Muntané va voler repetir una estratègia que en altres ocasions va anar bé: canviar els porters. A partir del segon penalti, Torrents va deixar la responsabilitat a “Txumet” Arnau, però la sort no va somriure pel cantó igualadí i Miras i Selva la van posar dins. Final cruel de l’eliminatòria, però que en cap cas dilueix una temporada per emmarcar!
