FC BARCELONA 5
IGUALADA HC RIGAT 3
Si un súper-equip com el FCB està amb l’ai al cor perquè només et guanya d’un a falta de només 5 segons i tu estàs jugant jugant-li de tu a u, desafiant, sense porter, per forçar l’empat tens tot el dret de sentir-te orgullós i de notar sensacions antigues. Tens tot el dret de recuperar aquell gust pel clàssic dels anys noranta, l’era del Dream Team. Salvant totes les diferències amb aquell equip de llegenda, el Baby Igualada actual s’ha guanyat, a força de caràcter, joc i desinhibició, el dret a poder reivindicar el record dels vells temps.
Perquè la realitat és que sense discutir en cap cas la victòria culer, els arlequinats van merèxier més i un empat no hauria estat un resultat injust. Els “rigats” van jugat un partit molt seriós, amb un Guillem Torrents que es va doctorar al Palau i només alguns desencerts en moments clau i la tremenda qualitat de la plantilla que dirigeix Edu Castro els van allunyar d’haver provocat la sorpresa de la jornada (i fins i tot de la lliga).
L’IHC arribava al Palau amb ganes de gresca i va ser el primer de muntar el sarau. Al minut 13 Riba va aprofitar una pilota penjada a l’aire que va quedar entre les cames de Grau per batre al porter del Barça. 33 segons després, el Barça va fallar un penal que els podria haver donat l’empat. Poques vegades els blaugranes fallen dos cops seguits. I 4 minuts després, Bargalló va encertar amb una FD.
Els dos últims minuts de la primera meitat van ser una autèntica bogeria. Primer Joan Pascual, jugador de la base del club barceloní amb gran futur, va posar els culers per davant. Va amagar el passi al segon pal i l’ha clavat al primer. A falta de 43 segons Bargalló va repetir amb un xut exterior. Semblava que el Barça trencava el partit però quan només faltaven 13 segons per la mitja part, Marimon va enviar una bola al segon pal que Yeste va creuar a la xarxa des del vèrtex de l’àrea. 3 a 2 i tot estava obert. Molt obert.
No hi ha millor homenatge al passat que mirar al futur
A la segona part, Riba podria haver tornat a empatar el partit amb una FD al minut 15. No va ser aleshores, però els igualadins van seguir buscant el gol de l’empat i el van aconseguir amb un remat exterior de Zilken a l’escaire.
El Barça, que habitualment resolt els partits molt abans (i gairebé sempre per golejada), entrava als últims 5 minuts de partit amb un resultat igualat. Va haver de ser Bargalló qui fes el gol decisiu i el del seu hat trick. Fins a l’últim instant els de Francesc Fernández van intentar forçar l’empat però va ser el Barça qui va aprofitar que els arlequinats jugaven sense porter per fer un gol des del mig camp, firma de Joâo Rodrigues. Només quedaven 5 segons però en feia ja uns quants que els blaugranes sospiraven pel final.
No hi ha millor homenatge al passat que mirar al futur. Les noves generacions de Les Comes han fet una picada d’ullet a aquells mites dels 90. Ja la van fer en un altre clàssic contra el Liceo. De moment encara es queden en el record, aviat escriuran les seves pròpies pàgines de la història.
I mentrestant divendres tindran l’oportunitat de seguir “escrivint”. Serà a la WSE Cup que es juga a les Comes. El primer rival (a 2/4 de 9) serà el Coutras francès de l’ex-IHC Marc Povedano.
