L’hora del compromís i la responsabilitat

Després de les eleccions al Parlament de Catalunya del 25 de novembre, és l’hora de que totes les formacions polítiques que s’hi van presentar i obtenir representació, treballin per a complir els seus compromisos. Dels 135 parlamentaris electes, n’hi ha 28 (PP i C’s) obertament en contra de la celebració d’una consulta o referèndum d’autodeterminació. I n’hi ha 20 (PSC), que hi estan d’acord, amb la condició de que l’Estat espanyol ho autoritzi, cosa que els mateixos dirigents del socialisme català saben que mai passarà. Els que han adoptat un compromís política, econòmica i socialment molt rellevant, davant del poble de Catalunya, són la resta: els 50 de CIU, 21 d’ERC, 13 d’ICV i 3 de la CUP. Sumen 87 i representen el 64,44% del Parlament de Catalunya. Això, davant la comunitat internacional, és una majoria qualificada de gairebé 2/3 del Parlament, compromesa a que durant la legislatura que ara encetem es porti a terme un referèndum d’autodeterminació, acollint-nos a les normes de dret internacional, superant la legislació espanyola. No hi pot haver excuses i el procés s’ha de portar a terme el més aviat possible. Durant el primer semestre del 2013 l’Estat espanyol ens dirà que no autoritza el referèndum i possiblement ja podrem portar-lo a terme durant la segona meitat del 2013, sota la observació i protecció democràtica de la comunitat internacional. No hi ha alternativa. Sense que Catalunya esdevingui un estat independent, no hi ha recuperació econòmica i social, ni regeneració democràtica i moral possible. És l’hora d’organitzar la nostra convivència col.lectiva com catalans amb unes noves bases, més democràtiques i amb més justícia social. Més simplificació administrativa, menys nivells d’administració pública, menys càrrecs polítics i menys oficines d’expresidents. El poble de Catalunya, a mesura que avancem cap a l’Estat independent o República catalana, també vol veure gestos dels seus representants polítics en la línia de que l’esforç dels catalans s’administrarà d’una altra manera. I aquest nou horitzó d’esperança col.lectiva, ens l’hem de guanyar entre tots. En primer lloc, els diputats i diputades electes que s’han compromès a organitzar el referèndum, però que al mateix temps s’hauran de corresponsabilitzar en trobar fórmules imaginatives per a superar els propers dos anys, que seran els més durs des d’un punt de vista econòmic. Tenen l’obligació d’evitar més efectes negatius en l’ocupació i en l’ajustament de l’estat del benestar, incomplint les lleis espanyoles repartiment injust del dèficit, si cal. I en segon lloc, els ciutadans, sortint al carrer les vegades que faci falta per empènyer i donar suport als nostres representants. Les classes mitjanes i baixes del país estem fent passos enrere a gran velocitat, tenim nou-centes mil persones a l’atur i els joves han d’emigrar. Cal promoure canvis profunds i portar-los a terme en un termini màxim de dos anys. Josep M. Palau