L’Estival de Jazz tanca la segona edició amb tot un referent de la cançó, Sílvia Pérez-Cruz

L

La segona edició de l’Estival de Jazz d’Igualada tenia un cap de cartell immillorable; més enllà de les propostes jazzístiques del panorama tant nacional com internacional, amb noms com Johannes Nästesjö, Dani Comas o Xavi Castillo Quartet, el concert estrella d’aquesta edició era el de Sílvia Pérez-Cruz, amb “El reencuentro con el Güito”, celebrat el passat dissabte 28 de juny al Teatre Municipal de l’Ateneu, amb una molt bona entrada i una gran aclamació per part del públic assistent. Història del Güito El Güito va néixer l’any 2005 quan Sílvia Pérez-Cruz i el pianista gadità Javier Galiana acabaven els seus estudis a l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC). En aquells temps simbolitzava un gitano que viatjava a Amèrica per descobrir i fusionar els palos del flamenc amb el jazz. El viatge del personatge principal va ser l’excusa de Galiana per plasmar l’apropament d’aquestes músiques i la trobada amb una dona que cantava “sons negres” per unir les dues tradicions musicals. La negativa d’ella a consumar la relació amorosa va deixar les portes obertes a continuar la cerca i, quasi 10 anys després, – i amb dos escuders de luxe com Marc Miralta a la bateria i Javier Colina al Contrabaix – Galiana i Pérez-Cruz recuperen el projecte i el transformen radicalment en «El Reencuentro del Güito», un espectacle únic revisat i arranjat expressament per a l’Estival de Jazz, el dia que el jazz va deixar de ser momentàniament minoritari a la ciutat d’Igualada. Al cap d’aquest temps, i després de creuar el mar i quedar-se sol al continent americà, el Güito ha viatjat al sud i incorpora cançons de Mèxic, amb “Cucurrucucú paloma”, Perú, cantant “Mechita”, Argentina amb “Alfonsina y el mar” o Brasil, amb una lenta, cristal·lina i sorprenent revisió de “La lambada”; a més de recuperar cançons flamenques de Javier Ruibal com “Por tu amor me duele el aire”, i també composicions de la pròpia Pérez-Cruz i de Galiana que han escrit durant aquests darrers deu anys. I del record de fa deu anys manté les aplaudides “Dime que sí” y “Noche en el río”. La veu inconfusible de Sílvia Pérez-Cruz, delicada i càlida en moments i lluminosa i amb força en d’altres, que combina la improvisació del jazz, el “duende” del flamenc, la “saudade” del fado i la naturalitat de la cançó de taverna va captivar el públic, mentre que, la perícia de Galiana en combinar harmonies jazz i flamenc amb la cançó iberoamericana va aconseguir que sonés alhora Chano Dominguez, Bill Evans o Bebo Valdés sense afectar la pròpia personalitat del pianista. Colina i Miralta, impecables en l’execució, van destacar sobretot en els moments de llibertat i improvisació amb llargs aplaudiments al final de “Paseo de los tristes”. Referent de la cançó Però aquests deu anys, també han situat Sílvia Pérez-Cruz com un referent de la cançó a tota la península i part d’Europa, mentre que Javier Galiana ha passejat el seu art flamenc al piano arreu del món. Així doncs, ha estat tot un luxe que l’Estival de Jazz pugui portar a Igualada intèrprets amb tant renom com Pérez-Cruz i un privilegi permetre als igualadins i la resta de la comarca a assistir a aquest retrobament amb el Güito, tot esperant que el proper cop que es retrobin, no hagin passat deu anys sinó molts menys.