Les dents del llop – Josep M. Carreras

El llop ja ens ha ensenyat les dents. Ha dit que les està esmolant i que ho té tot a punt per mossegar-nos. Però resulta que a la caputxeta això no li fa por i passa d’ell olímpicament. Ja no és una criatura innocent i continua el seu camí, indiferent a les amenaces perquè sap que res ni ningú l’aturaran. I és que no va sola. Milers i milers de persones l’acompanyen en el seu camí. Només hi ha una manera de deturar la voluntat d’un poble i és mitjançant la força. Així ho han fet les dictadures al llarg de la història. Per això, si després de la manifestació de l’Onze de Setembre el govern espanyol continua amb la voluntat d’impedir la consulta, la seva credibilitat democràtica es pot veure seriosament afectada. Impedir l’acte més democràtic que és deixar que el poble s’expressi a través de les urnes de manera pacífica i civilitzada no deixa de ser una acció dictatorial. Oi que durant el franquisme eren molts els que lluitaven contra unes lleis imposades a la força? Ningú avui posa en qüestió que en aquells moments no es complís la legislació vigent per aconseguir una societat més lliure. Avui tampoc no s’hi hauria de posar. Quan s’han exhaurit tots els camins per arribar a solucions pactades, és totalment lícit –diria que fins i tot obligatori– deixar de banda les lleis injustes i seguir la ruta marcada. Ningú sap què pot passar en els propers mesos. Les posicions d’enrocament i negativa absoluta del govern espanyol impedint l’exercici d’un dret reconegut a tots els pobles, fan preveure que aviat s’arribarà a un carreró sense sortida. Caldrà prendre decisions, tant a Madrid com a Barcelona. I en aquest cas no s’hi val a brandar la llei com qui amenaça amb un bastó. Les lleis es poden canviar. Avui som una monarquia i demà, si el poble ho decideix, podem ser una república. Allò que cap autoritat no pot fer és impedir que el poble decideixi, perquè seria negar la base de la democràcia. “Tenim el dret contra bords i lladres”, deia Salvador Espriu i crec que ha arribat l’hora d’exercir aquest dret. Poques vegades al llarg de la història el posicionament d’un poble ha estat tan clar i contundent. No voler-ho veure és propi de gent estúpida o que actua de mala fe. Aquest és el problema. I el govern de Madrid continua sense voler-ho entendre. D’altra banda, ¿us imagineu què passaria si el president i el govern de Catalunya es fessin enrere? No vull ni pensar en les conseqüències d’una acció com aquesta. Però tal i com estan plantejades les coses, no hi ha terme mig. “O caixa o faixa”, que deia el general Prim. No hi ha tercera via, simplement no existeix perquè no s’ha volgut donar marge a cap negociació. Cap oferta de Madrid. Acostumats com estaven a dominar un poble vençut i mesell, deien que això de l’independentisme era un suflé que es desinflaria per ell mateix. Però no ha estat així, al contrari, hem recuperat la dignitat com a única manera de ser nosaltres mateixos. Qualsevol altra actitud ens portaria indefectiblement a diluir-nos i a la llarga acabar desapareixent. Aquest és l’esperit d’una Diada que ens ha de fer sentir més orgullosos que mai de ser catalans. Volem allò que ens pertany, ni més ni menys, per construir una societat justa, lliure i democràtica. Junts ho aconseguirem. Josep M. Carreras