Aquesta setmana hem sabut que els resultats d’un programa pilot de la Generalitat a Igualada per ajudar a combatre la solitud i l’aïllament social han estat molt positius, tant que el projecte s’amplia ara a tot el país. Certament, l’assumpte és més important del que ens pensem, perquè sovint, els termes soledat i solitud s’usen com a sinònims per definir l’estat de les persones que estan soles o que viuen soles, i no és necessàriament això. Hi ha persones que poden viure soles i no sentir-se soles, i n’hi ha d’altres que poden sentir-se molt soles malgrat estar envoltades de gent o conviure amb altres persones.
Parlem de soledat quan hi ha un desajust entre la quantitat i la qualitat de les relacions socials que tenim i les que voldríem, i està lligada a moments de transició vital. Es considera que pateixen soledat les persones que se senten abandonades, o troben a faltar la companyia dels altres, o no tenen prou persones a qui poder recórrer en cas de necessitat o en qui poder confiar plenament. Un assumpte que, especialment en el món urbà i més encara amb l’aparició de les noves tecnologies, esdevé més important.
Els experts diuen que aquesta solitud o aïllament social tindrà un profund arrelament a mesura que avanci el segle.
D’altra banda, parlem de risc d’aïllament social quan la xarxa familiar o d’amistats d’una persona és petita, o està allunyada, o suscita poca confiança de donar suport en cas de necessitat. L’aïllament social és objectiu, fa referència a la xarxa social de cada persona i a la freqüència de contactes. Avui, la tecnologia ens acosta a molta gent, però al mateix temps ens allunya del món real i tangible.
Els experts diuen que aquesta solitud o aïllament social tindrà un profund arrelament a mesura que avanci el segle, tenint en compte factors com, per exemple, la baixíssima natalitat a tota la Unió Europea, i la conseqüència de famílies de poques persones. Al mateix temps, cada vegada hi haurà més gent gran.
És per això que accions com que la que s’ha fet a Igualada siguin molt benvingudes, acompanyades d’una necessària implementació de més voluntariat, clau de l’èxit de la iniciativa. El nostre futur és cosa de tots.
