L’aliança de l’Ajuntament d’Igualada amb la Universitat de Lleida (UdL) és una iniciativa d’èxit, i un exemple perfecte per il·lustrar el bon resultat quan s’aprofiten les idees i les sinergies entre allò que s’anomena la “res publica” i la societat civil i institucional, per bé que, en aquest cas, s’ha sabut trobar l’encaix ideal entre dos organismes que depenen de les arques públiques.
Fa uns anys, que algú hagués dit que el món universitari lleidatà i el reduït espai d’ensenyament superior igualadí acabarien establint un pacte com el que avui vivim, probablement hagués passat per un il·luminat sense cap credibilitat.
Afortunadament, som testimonis ara de les primeres passes d’un projecte guanyador, que, ho sabem, és l’enveja de moltes altres ciutats mitjanes -i més grans- del país, algunes de les quals han sabut també traçar un escenari similar, però potser amb la tranquil·litat -i la relativa facilitat- que suposa la inversió privada.
No és el cas d’Igualada. La UdL és considerada una de les millors universitats públiques d’Espanya, sobretot gràcies a la seva particularitat de combinar les aules amb les pràctiques a l’empresa gairebé des del primer dia d’estudis. Un sistema que ja coneixen centenars d’estudiants anoiencs que han passat pel seu campus al Segrià, no en va el destí de Lleida és un dels més sol·licitats pels joves de la comarca a l’hora de triar els ensenyaments superiors després de la Selectivitat.
Que la UdL presenti ara nous estudis de Grau a la ciutat, que definitivament consideri el Campus d’Igualada com a propi, que pensi en aquest territori per a les seves properes inversions acadèmiques i de recerca en el futur més immediat, és una de les millors notícies que podria tenir aquest territori. L’aposta pel coneixement és, sempre, una garantia per demà. Estem en el bon camí, i, millor encara, ben acompanyats. Aprofitem l’oportunitat i no deixem escapar l’ocasió que se’ns presenta.
