Aquest divendres, la societat civil i política del Penedès tenia una cita en el Congrés que hauria de servir per planificar el futur d’una Vegueria que inclou bona part de l’Anoia. Al mateix temps, coneixem que la Generalitat ha enllestit ja l’avanç del Pla Territorial Parcial del Penedès, un importantíssim document urbanístic de planificació que, és clar, contempla la majoria de municipis de la comarca, i que haurà de ser objecte d’un procés de participació en els propers mesos. També hem tingut accés a un interessant estudi de la Generalitat sobre les projeccions de població a quinze anys vista en el nostre territori, que viurà un increment significatiu d’habitants producte de les migracions internes.
Aquest conjunt de fets conviden a una seriosa reflexió que no hauria d’escapar de les decisions futures de l’administració. El creixement econòmic d’un territori s’ha sustentat, històricament, per la correlació entre la població activa i el PIB. La demografia té un impacte directe en àmbits com el mercat de treball, les pensions, la sanitat, l’ensenyament o el model de ciutat entre d’altres. Aquesta realitat obliga a definir una estratègia conjunta i comuna que marqui l’eix d’actuació de les accions que es desenvolupin des de qualsevol àmbit de la societat.
Amb les perspectives de dinàmica de creixement, és necessari bastir una estratègia forta, coordinada i coparticipada entre administració i agents socials i econòmics. Aquí és on hauria d’entrar amb tot el pes possible la força d’un nou territori administratiu i territorial com el Penedès. Més habitants han de comportar sí o sí més i millors serveis, més i millors comunicacions, amb una planificació clara i consensuada entre les quatre comarques. Som conscients que el territori Penedès encara compta amb recels -a l’Anoia segur- però és evident que ha vingut per quedar-se. Fer-se l’orni, posar excuses, o, pitjor encara, utilitzar-ho per interessos polítics no és el camí. Compte!
