Igualada, ja ho sabem, té un problema enorme amb l’habitatge. S’ha repetit moltes vegades, però continua sense solucionar-se. Especialment amb el lloguer, que, vist l’augment dels tipus d’interès i les noves tendències entre els joves, és el model que més interès té entre les noves generacions. És difícil, molt difícil, trobar un lloguer a la capital de l’Anoia. L’escassedat d’oferta i l’altíssima demanda comporta, lògicament, preus desmesurats. Tot plegat representa un obstacle per a una ciutat que vol -i és una molt bona idea- convertir-se en un referent de les noves ciutats universitàries del país.
Avui, dels 800 alumnes universitaris que estudien a Igualada, només un parell de centenars són de l’Anoia. Els altres, o bé han d’acostar-se amb un deficient transport públic, o fer-ho amb vehicle propi, o enfrontar-se al terrible malson de trobar un habitatge de lloguer… Si aquests dies els polítics locals tornen -per enèsima ocasió- a protestar pel pèssim servei de Monbus en el trajecte Igualada-Barcelona, sobretot per als qui han d’anar a la capital a estudiar cada dia, com podem pretendre satisfer als qui han de venir estudiar a Igualada?
L’Ajuntament ha anunciat aquesta setmana que hi ha converses amb la Universitat de Lleida i la Generalitat per portar encara més estudis -Medicina, Dret i Psicologia- a Igualada, ampliant també el Campus del Pla de la Massa, i arribant, amb l’horitzó del 2030, als 1.500 estudiants universitaris a la ciutat.
És una notícia extraordinària, certament. Tant de bo es compleixin els auguris, però convindria “tenir la casa a punt” abans d’acollir més i més estudiants. Cal una política seriosa, valenta, assenyada i efectiva per solucionar d’una vegada per totes el problema de l’habitatge de lloguer a Igualada. També d’una residència d’estudiants com cal. És tant tema “de ciutat” aquest assumpte com d’altres que semblen, a voltes, tenir més importància. Cal més valentia, més unitat i menys pals a la roda.
