PSOE i Junts per Catalunya -abans amb ERC- s’han compromès a tancar la “carpeta” del procés que va desembocar en l’1 d’Octubre de 2017 i obrir-ne una altra de nova. En l’acord signat ahir, es parla textualment “d’obrir una nova etapa i contribuir a resoldre el conflicte històric sobre el futur polític de Catalunya”, sempre, diu el document, “a partir del respecte i el reconeixement de l’altre, es busqui una solució política i negociada al conflicte”.
És la primera vegada que un dels dos grans partits espanyols reconeix obertament per escrit l’existència d’un conflicte polític entre Catalunya i Espanya i, alhora, els socialistes es comprometen a defensar “l’ampli desenvolupament, a través dels mecanismes jurídics oportuns, de l’Estatut del 2006, així com el ple desplegament i el respecte a les institucions de l’autogovern i la singularitat institucional, cultural i lingüística de Catalunya”…
Uns dies abans, Esquerra tancava també un acord similar en el qual s’arribava més en el terreny de la concreció, en especial, en l’àmbit de les infraestructures ferroviàries, que beneficiaran, ja ho sabem, moltes parts de Catalunya… menys la nostra, tot sigui dit. Ni una sola paraula d’una nova línia de tren que segueixi el traçat clàssic de la ruta Barcelona-Madrid. Estem davant una gran oportunitat, i, de moment, sense orelles disposades a escoltar-nos.
Cal mirar-se atentament la lletra petita dels acords amb els responsables polítics de l’Estat, sigui quina sigui la formació que els signi. D’antuvi, tot plegat és un bon senyal, que esmorteeix uns anys pèssims de relació entre Espanya i Catalunya, sense oblidar-nos, mai, que el PSOE va donar suport ampli al “155”. Tenim memòria.
La Llei d’Amnistia, si realment acaba aplicant-se, servirà per fer justícia a centenars de persones que no mereixen la situació que viuen, començant pel President Puigdemont. Però no tot s’acaba aquí. Hi ha moltes més injustícies que els catalans vivim cada dia fruit d’un maltractament continuat, persistent i dolorós que dura dècades. I és aquí on s’ha de veure la veritable capacitat negociadora dels nostres polítics.
