Diumenge s’havia d’entrar a la “nova normalitat”, com succeirà a tota Espanya, però ahir es va saber que aquí ja és a partir d’avui. I que, per acabar-ho d’adobar, ara els que “manaran” ja no seran els de Madrid, amb Illa i Simon al capdavant del control de la pandèmia, sinó el president Torra i la consellera Vergés. Altre cop, descartades ja les “fases” a les quals ens hem hagut d’acostumar tots des de fa unes setmanes, sorgiran noves pautes, noves normes, i una línia més pròpia, elaborada a la plaça de Sant Jaume i no a la Moncloa. Mentrestant, la població, atribolada i cansada de tant descontrol i política de baixa volada, acaba per no entendre res…
Si d’una cosa podem estar segurs, és que la gestió de tot aquest episodi no ha estat -de moment- el que podríem dir-ne d’un “país normal”. Massa gent que vol manar, massa normes i canviades d’un dia per l’altre, debats impropis d’una democràcia sòlida al Congrés i també al Parlament, gent sense cobrar ni un euro d’Erto des de fa tres mesos, i la sensació que la Conca d’Òdena va ser un conillet d’Índies, per a qui ara tot són promeses d’un món millor… Ja veurem, perquè els anoiencs tenim memòria.
Necessitem les coses clares. Missatgers i normes entenedores, persistents, sòlides i segures, per poder encarar un estiu que pugui permetre’ns un bri de felicitat després de setmanes de por i de confinament i, sobretot, minimitzar tot el possible la possibilitat de contraure el virus.
No té sentit, per exemple, rebre la Flama del Canigó al saló de sessions de l’Ajuntament a Igualada, en un acte recollit i amb tothom emmascarat, amb la plaça plena de gent a les terrasses, i amb el Parc Central carregat fins dalt de canalla jugant a pilota… Tant costa ser coherent? Certament, algú, o no està fent bé la seva feina aplicant les normes fins a les últimes conseqüències, o ens està fent fer a tots el ridícul. Les coses, clares. I ràpid.
