El cap de l’oposició a l’Ajuntament d’Igualada, Jordi Cuadras, de Som-hi PSC, durament criticat per part de la societat civil igualadina pel seu sou “pactat” amb el govern de Marc Castells a canvi d’esdevenir, com els darrers quatre anys, la seva “crossa” que garanteixi l’aprovació de taxes, impostos i pressupostos municipals, deia aquesta setmana, com per justificar la seva nova i esperada entesa, que l’alcalde igualadí ha entrat en un “final de cicle”.
No endebades, la ciutat ha viscut el primer enfrontament polític clar entre ciutadans i polítics des de fa molts anys, fent petit fins i tot el terrible terratrèmol que precisament el PSC de Jordi Aymamí va motivar quan va aprovar un POUM molt criticat, tant que va haver de recular. Però ni de bon tros allò, que va generar molta opinió publicada, ha estat tan sorollós com l’opinió pública d’aquests darrers dies. Castells, habituat a una immensa bassa d’oli i a una confiança cega dels seus votants, ha calculat malament les conseqüències de les seves últimes decisions davant una societat immersa en un malestar general latent, que va més enllà del que passa a la Casa Consistorial, i que acumula crisis una darrera l’altra, cansada de ser sempre l’ase de tots els cops. Res és com abans. Tampoc pensar en allò clàssic de collar els ciutadans el primer any, de manera que a les properes eleccions de 2027 ja ni se’n recordin del dolor rebut… Caldrà veure què succeeix, però, com en tot, el temps no passa en va.
Almenys, la caòtica situació que va viure l’Ajuntament dimarts al vespre-nit ha servit per sacsejar un consistori habituat a l’excessiva tranquil·litat i, també, per obrir ulls i consciències a l’escassíssima producció de polítics d’altura. El nivell polític del Saló de Sessions actual no és ni l’ombra del que havia estat fa 20 anys o més. Una llàstima.
Els emprenedors igualadins, ho llegim a La Veu, fan crides constants a la recerca de talent per poder fer avançar les seves empreses. Potser que, d’una vegada, l’Administració Pública en prengui nota i reflexioni. No es pot viure sempre només de la política.
