Mai s’havia sentit tant des de les autoritats financeres que “cal gastar” tot el que sigui possible de les arques públiques. Cal que urgentment el diner volti, que animi al consumidor i tranquil·litzi els mercats. Certament, tenim al damunt un escenari tan global com desconegut, i és ara, quan veiem la llum al final del túnel sanitari, que cal tenir múscul, sense oblidar la prudència, però amb certa valentia, perquè tota la resta és negre. Molt negra.
Totes les xifres mostren les tensions que estan patint les empreses per l’aturada econòmica. L’Institut de Crèdit Oficial (ICO) ha aprovat fins al moment avals per 13.400 milions, que cobreixen en part la demanda de més de 40.000 milions rebuda pels bancs d’empreses, pimes i autònoms. Però això és només la punta de l’iceberg. Les xifres que maneja internament la banca apunten a possibles necessitats de liquiditat de al voltant de 218.000 milions d’euros, un 17,5% del producte interior brut (PIB) i un 67% per sobre dels 130.000 milions posats sobre la taula pel Govern i la banca per rescatar l’economia a través de les línies ICO.
Les organitzacions empresarials consideren insuficients les mesures aprovades pel govern espanyol, perquè no inclouen una moratòria d’impostos, per exemple la suspensió de la liquidació de l’IRPF, IVA i Societats. El mateix hauria de passar amb els impostos municipals, sobretot si, com sembla, el govern espanyol permetrà als ajuntaments disposar dels diners “estalviats” per destinar-los a combatre la crisi. Els impostos locals s’han ajornat, però tot sembla indicar que això és pa per avui i gana per demà. Calen accions clares i pràctiques.
