N’hem parlat en moltes ocasions en aquest espai, tantes que ens faltarien mans per comptar-les. L’autovia A-2, de llarg la inversió més important que s’ha fet mai en aquesta comarca, es va quedar petita poc després de la seva inauguració entre Igualada i Martorell, l’any 1990.
Han passat ja 33 anys i l’elevat trànsit pesat de camions ha malmès l’asfalt de tot el traçat diverses vegades, amb llargues i costoses demandes de les institucions per cercar una solució. A més, el traçat es va fer sense pensar massa en el futur, construint l’autovia amb uns revolts i pendents que avui difícilment podrien superar els cànons exigits per la normativa europea.
En aquestes que, sí o sí, l’Estat espanyol, titular de la carretera està obligat a reformar-la i ampliar-la. No n’hi queda una altra, el que no sabem és quan. D’això també n’estem acostumats. Ja hem dit més d’una vegada que l’A-2 que travessa l’Anoia d’est a oest és una via de comunicació extraordinària per a Catalunya i a Espanya, plena d’oportunitats. Una carretera que ens obre al món, encara que pugui semblar un comentari passat de voltes. Certament, només cal veure les zones de creixement econòmic que s’han situat al voltant de l’A-2 entre Madrid i Barcelona. N’hi ha unes quantes. I van bé. És un tren d’oportunitats del qual no podem deixar mai escapar cap possible pas endavant, com ha passat en tantes ocasions en dècades a la Conca d’Òdena. La futura connexió de l’autovia amb l’Eix Diagonal, entre Òdena i Castellolí, pot ser molt profitosa en el sorgiment de les ja aprovades noves zones de creixement econòmic, creant-se un dels nusos de carreteres més importants de Catalunya.
És una bona notícia treure, com sembla, un compromís del Ministeri per accelerar els tràmits per construir la reforma en el traçat dins la Conca d’Òdena, però també ho és, hem sabut, el desencallament de la resta del traçat fins a Martorell. L’ampliació és necessària i urgent. Ens hi va una part molt important del nostre futur.
