L’editorial: Amnistia!

L’alliberament dels presos polítics a través dels indults promulgats pel govern de Pedro Sánchez és una notícia benvinguda. Seria de molt mal demòcrata rebutjar una opció legítima de llibertat com la que vam veure dimecres. Malauradament, tots ells -tots- hauran de travessar el proper 29 de juny les portes del sòrdid Tribunal de Cuentas per veure com, ves per on, els poden embargar capitals i propietats familiars. Ells i molts més. L’aparell de l’Estat -que no vol dir el del “gobierno”- segueix decidit a emprar l’estratègia de la por, de la repressió i de l’odi contra tot allò que no sigui la visió, retrògrada, de la seva Espanya. Ni el PSOE pot amb això. I les decisions del Consell d’Europa són pessigolles per aquesta manera roïna de veure les coses… No és casual, doncs, que des de l’independentisme se segueixi avisant que el que va passar dimecres, revetlla de Sant Joan, no és el final de res. I tenen raó. Hi ha gent a l’exili, i hi ha milers de catalans, anònims molts ells, que senten al clatell l’esmolada presència d’algú que els vol mal, simplement per haver cridat “independència!”, a vegades en una manifestació. A la mateixa comarca de l’Anoia hi ha exemples. Davant aquest panorama, és lògic que des de tots els escenaris de l’independentisme es faci una crida a mantenir-se dempeus. I que l’única sortida és l’amnistia per a tothom. Que tothom tingui l’oportunitat de defensar-se amb la força de les idees, siguin quines siguin. Ningú no sap en què acabarà tot això. Què passarà a partir d’ara, i en quins escenaris s’haurà de moure l’anomenat “procés”. El que sí que està clar és que, si algú creia que s’havia difuminat, o fins i tot mort, s’havia equivocat. Alguna cosa va despertar dimecres. Emoció i esperança. I el convenciment que les idees són indestructibles. Païm la benvinguda llibertat, i desitgem-la de seguida pels que encara no la tenen.