O almenys això és el que se’n desprèn d’una noticia que vaig llegir la setmana passada a Infoanoia.cat. El titular de la noticia deixa així: <<Responsables anoiencs de RRHH remarquen la dificultat per trobar personal qualificat>>. En el cos de la noticia llegim que 10 responsables de Recursos Humans de l’Anoia (hi ha 1602 empreses a la comarca) van anar a sopar convidats per la Unió Empresarial de l’Anoia, i cito textualment, van arribar a les següents conclusions: “Per unanimitat, els assistents van afirmar que una de les principals preocupacions que tenen és la dificultat per cobrir els llocs de treball, des d’enginyers fins a fresadors o xofers, passant per personal que domini els idiomes, entre altres perfils professionals. Asseguren que hi ha una fuita de talent i falta d’actitud”: Immediatament després de llegir aquesta noticia em va venir al cap una entrevista que La Veu de l’Anoia va fer a Blai Paco (president de la UEA) a l’any 2016. I me’n recordava perquè quan la vaig llegir em va impactar casi tant com quan vaig sentir la nova versió de l’himne d’Espppanya de Marta Sánchez: En aquella entrevista al president de la UEA hi havia el següent destacat (i torno a citar literalment): <<A l’Anoia tenim un nivell molt baix de formació. Les empreses tenen dificultats en trobar gent>>. El Sr. Paco assegurava que <<Parlo amb els empresaris, i em diuen que tenen problemes. No troben gent.>>.
Si consultem l’IDESCAT veiem que a l’Anoia hi havia a l’any 2011 (l’estudi oficial més recent) 699 estudiants de FP mitjà, 820 d’FP superior i 3695 estudiants universitaris (entre graus i màsters). Un total de 5214 alumnes que a l’any 2011 estaven cursant estudis superiors. 5214 nous professionals, i des del 2011 la xifra no ha parat de créixer, com és evident.
Paral·lelament llegim que <<l’Anoia té la taxa d’atur més alta de la província de Barcelona>>. I la pregunta és: Els 5214 nous joves amb estudis superiors, on estan treballant? Perquè segons la UEA no troben gent! Treballen a Barcelona? Quin interès poden tenir els 5214 joves de l’Anoia en anar a treballar a la capital catalana amb la requetepèssima connexió de transport públic que hi ha? O amb els astronòmics preus de lloguer que s’estan pagant a l’àrea metropolitana? De fet, no conec a ningú que prefereixi anar a treballar a Barcelona que no pas a la seva ciutat en igualtat de condicions laborals. Potser el problema no és que “estiguem poc formats” o que tinguem un “problema d’actitud”, potser el problema és que els joves, els treballadors, no troben condicions laborals dignes a l’Anoia que els permetin realitzar la seva professió després d’haver fet allò que la societat els hi reclamava: estudiar. I en lloc d’assenyalar les hipotètiques mancances dels joves i dels treballadors, (“formació”, “actitud” o “idiomes”) el que s’hauria de fer és dignificar les condicions laborals i eliminar la precarietat laboral perquè la gent pugui viure i treballar decentment a la nostra comarca. I l’administració -també la local- té una tasca ingent encara per fer. Si hi ha algú que no ha fet els deures no són precisament els joves o la gent a l’atur sinó aquells qui tenen responsabilitats polítiques per tal d’oferir oportunitats a la nostra ciutat i comarca.
Els nostres joves i els nostres treballadors no són rucs i prefereixin marxar a treballar a fora podent-ho fer aquí. Si el teixit empresarial i sobretot les administracions no comencen a afrontar el problema real de l’atur i la precarització laboral, ens trobarem amb una comarca sense jovent treballant-hi, sense jovent vivint-hi i, per extensió, sense futur.
Rubianes, que la setmana passada va fer 9 anys de la seva mort, se n’enfotia: “El Trabajo dignifica el hombre, te honra, te realiza, te pule, te abrillanta, te da esplendor… ¡hasta te pone cachondo!” i seguia amb “las aspas de un ventilador tropical” que cal reproduir. En tot cas, abans de dignificar-nos amb el treball, potser s’hauria de dignificar el treball.
