Ha començat el curs polític del municipalisme català i el concepte a retenir és el metropolitanisme.
Per un cantó, des de Reus i Tarragona, amb una matriu socialista, s’intenta posar les bases d’una Àrea Metropolitana de la Catalunya Sud, que tot i tenir, segurament, la seva pertinença, no neix amb gaires consensos.
Per altra banda, i curiosament també amb una matriu socialista, la proposta de l’alcalde Collboni, d’ampliar l’actual Àrea Metropolitana de Barcelona, cap al nord i cap al sud, incloent-hi els Vallesos, el Maresme i el Garraf, tampoc amb gaire consens.
Són propostes concretes de visions de país, respectables, tanmateix valentes, però que posen en el mig del debat, una realitat; quin model de país tenim, i una pregunta; quin model de país volem?
Som un país d’àrees metropolitanes? Som un país de comarques? Volem ser un país regional?
Quin és el paper del Govern de la Generalitat? El silenci en aquest cas no només pot ser símptoma d’incapacitat d’afrontar els reptes urbans del país, sinó també d’una manca de model territorial regional de Catalunya.
On està la proposta de Llei de Vegueries que hauria de regionalitzar el país? Ens pensem que fent comarques noves com el Moianès i el Lluçanès donem resposta a les necessitats del país?, un país totalment superat de l’encotillament comarcal de 1936.
Molts geògrafs crèiem, que la regionalització del país en Vegueries, suprimint les diputacions i reinterpretant els Consells comarcals, hauria estat un procés modernitzador des del punt de vista territorial, com ho van ser les comarques i les regions de la proposta de Vila de l’any 1936.
Catalunya sempre s’ha volgut considerar quelcom més que una comunitat autònoma, però la realitat demostra un conformisme i una mimetització provincial per part del Govern, altament preocupant. I no és preocupant perquè no hi hagi voluntat política d’implementar un model propi, què també, és preocupant perquè els ciutadans i els municipis estem desemparats davant les transformacions territorials, no hi ha Govern, no hi ha país.
Mentre duri el silenci eixordador del Govern de la Generalitat respecte als reptes territorials que tenim com a país, Catalunya quedarà atrapada entre un model comarcal superat, unes diputacions desfasades, i unes Vegueries inexistents.
Deixant la gestió del territori, únicament a propostes metropolitanes que subtilment transformen el país i la seva gent.
Transformant el país, de la Catalunya de les ciutats mitjanes, a la ciutat país, que ja no és Catalunya.
