Vivim en un país on hi ha molts intel·ligents que dissimulen i molts estúpids que no solament no dissimulen la seva estupidesa, sinó que se’n vanten tot presumint de saberuts.
La caiguda progressiva d’una premsa seriosa i compromesa fa aflorar els pitjors defectes d’una societat tendent a la insolidaritat, a les veritats absolutes i a tenir sempre la raó a base de mentir i/o tergiversar la veritat.
A les darreres eleccions nord-americanes -i el que passa als Estats Units sempre arriba a Europa- s’ha encunyat un nou concepte: la postveritat. Es tracta de disfressar les mentides que en aquest cas es varen utilitzar en la campanya electoral de Donald Trump i que només eren recollides per la premsa més dura i reaccionària, però que en ser acusacions molt dures en la majoria de casos, el gruix de la població -els estúpids que no dissimulen- se’ls creia i va votar en conseqüència.
A l’Estat Espanyol ja fa anys que els feixistes, els reaccionaris, no dubten ni per un segons a utilitzar les mentides -i com més bèsties, millor- per desqualificar l’adversari. Així hem vist que sense cap mena de mania s’han publicat notícies falses sobre l’alcalde de Barcelona, Xavier Trias o sobre el president Artur Mas. S’ha detingut un regidor de Vic per la denúncia d’un neofeixista o s’han agredit diputats catalans en un acte institucional a la llibreria Blanquerna de Madrid.
Els que diuen defensar la Constitución Española són els que amb les seves actuacions l’estant violant en el mateix acte “de defensa”.
Els mateixos que després del 9-N deien que la consulta no tenia cap repercussió, ara l’han utilitzat per a inhabilitat a Mas, Ortega, Rigau i Homs….. i ara tenen el punt de mira cap a la Mesa del Parlament de Catalunya.
Hem de tornar a la premsa seriosa per no deixar-nos influenciar pels que conreen la mentida disfressada de post veritat.
Jaume Singla, periodista
