La MAT vol dir línia de alta tensió elèctrica. L’aprofitament de l’energia elèctrica va ser un gran invent. L’electricitat apareix com una energia neta: no fa fum, ni escampa substàncies tòxiques. Potser ens cal tenir més consciència que els camps elèctrics i, sobretot, els camps magnètics no són inofensius, però pel que se sap, pocs aparells generen camps de prou intensitat per suposar un risc.
Però l’electricitat cal «fabricar-la». No és una energia que la regali gratuïtatment la natura com és la llum, la calor o el vent. A l’extrem de les línies elèctriques que ens porten l’energia hi ha un sistema de generació que transforma en electricitat una altra energia: saltant d’aigua hidràulic, una central que crema gas natural, una central nuclear… En el procés de generació, en la majoria de casos, sí que es generen emissions de gasos, residus i altres formes de contaminació que causen el canvi climàtics o acumulació de residus molt perillosos.
Substituir el sistemes de generació d’electricitat contaminants per energies renovables és un pas molt important per evitar la degradació del planeta on vivim i on voldríem continuar vivint. Espanya ha avançat bastant en el procés de generació d’energies renovables implantant molins i «horts» fotovoltaics. El dia 2 d’abril de 2022 a les 4 de la tarda tota l’energia elèctrica consumida a Espanya era d’origen renovable. De mitjana però és el 33%. Catalunya ha avançat molt menys i es calcula que només el 19% de l’electricitat prové de fonts renovables, tot i incloure els saltants d’aigua del Pirineu.
La regió aragonesa produeix molta energia renovable. Una part no té demanda en aquell territori. El projecte de la MAT té la finalitat de portar aquesta energia produïda en plantes aragoneses a un punt d’elevada demanda energètica que és Barcelona i el seu entorn.
L’accés al subministrament de l’Àrea Metropolitana de Barcelona és a l’estació transformadora dels Hostalets de Pierola. Des del Baix Aragó hi ha un recorregut de 154 km. La poca generació d’energia elèctrica renovable a Catalunya és la justificació del projecte. Es portaria electricitat des d’on en sobra cap a on en falta. De passada, probablement es pagaria millor.
La línia Mat serviria exclusivament per portar aquesta energia generada al Baix Aragó cap a l’ÀMB per vendre-la allà o exportar-la. Cap planta de les que hi hagi pel camí podria connectar a aquesta línia ni tampoc cap població podria consumir aquesta energia abans d’arribar als Hostalets de Pierola.
Per altra part, aquesta línia donaria dret als seus explotadors -una empresa amb seu a Madrid- a subministrar un cert percentatge de l’electricitat consumida a Catalunya.
El transport de l’energia elèctrica comporta pèrdues. Les línies elèctriques escampen una part de la seva energia al seu entorn en forma de camps electromagnètics i calor. Les pèrdues mitjanes són del 20%.
A Catalunya, amb el debat obert sobre la transició a les energies renovables, hi ha acord en organitzar, dintre del límits del possible, una producció d’electricitat de proximitat, descentralitzada i connectada en xarxa per on es puguin fer circular els excedents i captar les necessitats. D’aquesta manera es volen evitar les pèrdues en el transport, l’afectació a grans escala de territoris aliens i el risc que el subministrament depengui de grans línies singulars.
Per altra part, l’equilibri territorial exigeix que els territoris afectats per les instal·lacions de subministrament d’energia participin dels beneficis d’aquestes instal·lacions.
El motiu que porta a l’Institut Català d’Energia a rebutjar el projecte de la MAT és que s’aparta dels criteris d’implantació de les energies renovables. Per altra banda, sembla evident la pèrdua de sobirania energètica de Catalunya, ja que una part considerable de la seva demanda s’hauria de cobrir a càrrec d’una empresa de Madrid.
(En articles posteriors abordarem l’impacte ambiental de la MAT i l’afectació del territori).
