Per una vegada a la vida, m’he alegrat de perdre una votació. L’ANC va fer una consulta entre els seus membres, per decidir si l’entitat promocionava una llista cívica per a concórrer a les eleccions al Parlament de Catalunya. Soc dels que penso que aquesta és una mesura imprescindible per refer el rumb de la política catalana. Si els partits dits independentistes prefereixen barallar-se entre ells -arribant a pactes amb els del 155 abans que amb els partidaris de la independència- fins al punt de malbaratar una majoria absoluta del 52% dels vots populars, potser que anem a buscar una candidatura no lligada a cap partit, per a mirar de moure el tauler institucional de Catalunya.
Els contraris a la llista al·leguen, entre altres impediments, que els estatuts de l’Assemblea li prohibeixen entrar en política i que si l’entitat dona aquest pas, es trencarà la transversalitat per a la qual va ser constituïda i que, a banda, és un dels secrets del seu èxit. Sense negar cap d’aquests arguments, penso que l’ANC ha de ser una eina per assolir la independència de Catalunya, i es deu a aquest objectiu i no pas a la preservació de la pròpia entitat.
Vaig emetre el meu vot telemàtic el primer dia que es va obrir el procés. El meu vot va ser favorable a la llista cívica, pels motius que acabo d’explicar. El problema va sorgir pocs dies després d’haver votat favorablement a la llista cívica: el govern va anunciar eleccions al Parlament de Catalunya per al proper 12 de maig.
Aquest anunci feia inviable l’èxit de la llista cívica, car a banda dels milers de signatures que cal recollir, no hi ha temps de fer una candidatura amb cara i ulls o amb garantia que no fer perdre cap vot independentista. Pensava internament: a veure si la llista cívica facilitarà que en “Illa mascarilla” acabi sent president de la Generalitat… i munti un altre tripartit com el d’en “Mont Illa”?. Només de pensar-hi em venen calfreds.
Penedit del meu vot per una banda i convençut que havia votat el que considerava millor per al meu país, vaig anar dissabte a l’Assemblea General de l’ANC a Taradell on es donaria a conèixer el resultat de la consulta. Ens hem fotut en un embolic! Anava pensant tot conduint per la C-17.
A l’hora de proclamar els resultats vaig respirar alleujat: el NO havia guanyat al SÍ per 98 vots. L’Assemblea no impulsarà -de moment- la llista cívica. Tot escoltant Dolors Feliu, actual presidenta d’ANC llegint els resultats em vaig tranquil·litzar: no provocarem divisió del vot. Accepto de bon grat haver estat derrotat a la consulta interna.
Estaria més content si els partits independentistes, siguin tres, quatre o cinc, prenguin nota que ja no els serà possible que ens tornin a decebre. Si no treballen units per a la independència de Catalunya, es podrà activar novament el procés de creació d’una llista que serveixi per foragitar de les institucions catalanes els falsaris que només busquen la seva sortida personal i no pas la llibertat de Catalunya.
A Taradell els partits han rebut un avís que farien bé d’atendre i jo m’he quedat més tranquil.
