2 de febrer de 2024

La fase d’emergència per sequera arriba a l’Anoia

mapa emergencia sequera
Font: La Veu de l'Anoia

Ja és un fet. Bona part de Catalunya entra en fase d’emergència per sequera. A la comarca de l’Anoia els municipis afectats per aquesta nova mesura són: Masquefa, els Hostalets de Pierola, Piera i el Bruc. El nou decret aprovat per la Comissió Interdepartamental de Sequera, es va fer oficial ahir, dijous 1 de febrer, però la situació no és una sorpresa, ja fa mesos que la sequera i la fase d’emergència es veia venir. Tot i els esforços dels municipis i dels ciutadans, la fase d’emergència ha arribat i segurament, per una bona temporada…

La fase d’emergència afecta a més de 6 milions de catalans i 202 municipis: els que depenen del sistema Ter-Llobregat, més concretament, Barcelona i rodalia i una part de Girona. Altres localitats catalanes ja havien entrat en fase d’emergència amb anterioritat -12 dels embassaments de Darnius-Boadella, 22 de l’aqüífer Fluvià-Muga i 2 de l’embassament de Riudecanyes. Tot i que la fase d’emergència és la més greu del pla de sequera, no és la pitjor ja aquest estadi es divideix en tres etapes.

Des d’ahir, els municipis afectats han entrat en fase I de sequera, que s’aplica quan les reserves dels embassaments han baixat dels 100 hm³ (16,3% de capacitat). Si la situació continua empitjorant, s’imposaria la fase II, quan les reserves siguin d’un 10,95% de capacitat o baixin dels 67 hm³; i finalment la fase III, la més delicada, es declararia en el cas que els embassaments registressin la irrisòria xifra de 5,4% de capacitat (44 hm³).

mapa emergencia sequera
Font: La Veu de l’Anoia

Canvis i restriccions de la fase d’emergència

L’entrada en fase d’emergència I comporta novetats i canvis pel que fa a les restriccions en els usos de l’aigua. La principal novetat, prevista des de fa mesos, és el límit de 200 litres de consum d’aigua per habitant i dia, 10 litres menys del llindar durant la fase de preemergència. Cal tenir en compte que la restricció per persona es refereix al consum també fora de casa, és a dir, també compatibilitza l’ús d’aigua que fa a la feina, al gimnàs o a un restaurant.

La fase d’emergència I prohibeix l’ús d’aigua per al reg de jardins i zones verdes, siguin públics o privats. Continua l’excepció del reg de supervivència per als arbres en municipis si es fa amb aigua freàtica o regenerada. Es manté la prohibició d’omplir fonts ornamentals i llacs artificials, però es permeten omplir les basses que serveixen de refugi de fauna en perill d’extinció o destinada a la recuperació de les espècies autòctones. Un tema que més qüestions presenta és amb relació a les piscines. Amb l’última modificació del pla de sequera “es poden reomplir parcialment les piscines cobertes i públiques inscrites en el cens d’equipaments esportius, i de les piscines descobertes d’ús durant tot l’any per a la pràctica esportiva federada.”

Amb la fase d’emergència activa queda prohibida la neteja de vehicles, activitat que només es podrà fer en establiments especialitzats amb sistemes de recirculació d’aigua.
L’agricultura ha de reduir l’ús d’aigua un 80%, la ramaderia un 50%, i la indústria un 25%, si bé les restriccions poden flexibilitzar-se en cas que l’usuari afectat demostri que ha existit un estalvi equivalent en els darrers anys.

“La fase d’emergència té diferents estats segons l’aigua que s’acumula als embassaments.”

Una mesura que s’allargarà en el temps

Durant la compareixença d’ahir per part del govern i la Comissió Interdepartamental de Sequera, el conseller d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, David Mascort, va anunciar que aquesta implantació de la fase d’emergència I era “el preludi dels mesos vertiginosos que venen”. Mascort, va reconèixer que totes les accions seguides durant aquests mesos en qüestió de sequera “no han estat improvisades” i que “des de 2020 amb la creació del Pla especial de la sequera s’ha treballat amb un full de ruta que han permès actuar de la manera més adequada.” Tanmateix, el consell ha volgut deixar constància de “l’esforç col·lectiu” que la ciutadania catalana així com entitats, institucions i ajuntaments han seguit durant aquests mesos que han fet possible “endarrerir l’entrada en la fase d’emergència quinze mesos.”

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, també ha estat present durant la compareixença, i ha declarat que “Catalunya està patint la pitjor sequera des que hi ha registres”. Aragonès també ha coincidit amb el conseller David Mascort en què ara “toca fer un esforç col·lectiu” i que “la sequera és el gran repte que tenim ara com a país.”

La resta de la comarca

Com hem explicat anteriorment en aquestes pàgines, gran part de la comarca de l’Anoia consumeix l’aigua que depèn del sistema de l’aqüífer de Carme-Capellades, també anomenat com l’Anoia-Gaia. Aquests municipis, tot i que tampoc presenten el millor escenari, de moment, es mantenen en fase d’excepcionalitat. Tot i això, no hem d’abaixar la guàrdia perquè si no plou i les condicions no milloren, tard o d’hora la comarca sencera podria entrar, com a mínim, en fase de preemergència.

Notícies relacionades:

D’on ve l’aigua que beuen els igualadins?

Igualada i bona part de l’Anoia esperen no entrar encara en la fase d’Emergència per la sequera

T'ha semblat interessant? Comparteix l'article amb els teus contactes!

Comenta aquesta entrada:

Et recomanem×