L’Ajuntament de Jorba ha rebut la notificació oficial de que el Departament Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural ha resolt denegar l’autorització prèvia per a la construcció del parc de producció d’energia eòlica anomenat “Panadella” al terme municipal d’Argençola.
Aquesta és una notícia molt important i positiva per al municipi de Jorba, ja que aquesta denegació comporta que tampoc es portarà a terme la construcció d’una nova línia aèria d’alta tensió elèctrica que l’empresa promotora havia projectat per la carena del Pla del Magre fent que baixés per l’obaga d’aquesta muntanya just per davant de la vista de totes les cases del nucli de Jorba i que després continués acostant-se a cent metres de la piscina municipal i travessant per sobre de Cal Peret Saboner i Cal Cantero cap a la muntanya de Sant Salvador fins arribar al terme municipal de Rubió.
La decisió de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, recurrible per part de l’empresa promotora, argumenta aquesta decisió fonamentalment amb la incompatibilitat d’aquest nou parc eòlic amb l’existència del radar del Servei Meteorològic de Catalunya que hi ha a la zona. Ara bé, també cal posar en valor les hores de lluita que s’han invertit des del territori contra aquestes infraestructures que no volem que es construeixin per a una explotació injusta del nostre territori i que poden destruir el nostre entorn natural. L’equip de govern de l’ajuntament de Jorba està totalment implicat en la transició cap a una major producció d’energia renovable (eòlica i solar), però prioritzant l’autogeneració i autoconsum descentralitzats mitjançant el desenvolupament de comunitats energètiques locals. I, en tot cas, amb una planificació territorial equilibra i justa dels nous parcs solars o fotovoltaics en sòl rústic, respecte els quals, la comarca de l’Anoia ja fa temps que ha superat la quota de contribució a la producció energètica renovable del conjunt del país.
Cal tenir present que l’ajuntament de Jorba, el mes de març d’aquest any, va notificar la seva resolució d’oposició absoluta al parc eòlic Panadella, a causa d’un defecte jurídic rellevant del projecte de línia d’alta tensió aèria com era el seu incompliment de l’article 179 Clau 25d1 del Pla d’ordenació urbanística municipal de Jorba. Efectivament, el projecte de línia àeria passava, en part del seu recorregut per Jorba, per espais naturals connectors (Pla del Magre i obaga de Cal Rosich), que són aquells sòls de protecció especial, principalment forestals que per les seves condicions naturals ha de ser d’especial protecció impedint les actuacions que puguin perjudicar els seus valors forestals, paisatgístics i naturals que els caracteritzen. L’oposició a aquests 8,2 quilòmetres de nova línia aèria d’alta tensió de 66 quilovolts, amb 18 torres de seixanta metres d’alçada, passant per tot aquest entorn natural protegit i a tocar del nucli urbà de Jorba i algunes masies ha estat reiterada per l’alcaldessa Pilar Queralt i el seu equip en diverses reunions que ha portat a terme amb el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, i específicament al Secretari General Josep Vidal i al Conseller David Mascort.
Que s’hagi aconseguit aquest èxit no és fruit de la casualitat. La conscienciació que han portat a terme sobre aquesta problemàtica plataformes com Jorba Reflexiona, l’Associació Cultural El Trill d’Argençola, la Unió de Pagesos de l’Anoia o l’associació Preservem l’Anoia, sumat a l’adequada lluita institucional portada a terme de forma coordinada per part dels ajuntaments de Jorba, Argençola, Montmaneu, Rubió i Santa Coloma de Queralt, ha fet possible, ara com ara, aconseguir evitar aquest perill per als municipis afectats. El següent objectiu per part de l’equip de govern de Jorba, és aconseguir aturar l’autorització definitiva dels projectes de parcs fotovoltaics a Bellprat, Tous, amb una petita part a Jorba, i Òdena. I si no s’aconsegueix això, almenys aconseguir que la principal afectació per a Jorba que és el projecte d’una altra línia aèria d’alta tensió vinculada a aquests parcs que va des de la Casa Roja fins cal Llordella, passant també pel costat de la piscina, es faci de forma soterrada en la totalitat del seu traçat.
