Soc fill d’Igualada. Sempre he estat vinculat, entre d’altres, a la gestió de serveis d’ajuda i cooperació amb aquells que no han tingut tanta sort com nosaltres. Hi ha molta feina a fer, i a mida que més estret és el contacte amb els nostres avis, descobreixes que el pitjor de tot es trobar-se sol. La dignitat de l’esser humà és innegociable, però a la tercera edat encara ho és més. Soc el cap de la empresa “Atenció Familiar/WEYLAND EXTERNAL”, pionera a la comarca en l’acompanyament i cura d’aquelles persones que ens han cuidat i que moltes vegades oblidem: la nostra gent gran..
Quins serveis oferiu a Atenció familiar/WEYLAND EXTERNAL?
L’objectiu principal de la nostra empresa, d’ençà el seu naixement, va ser la cobrir les necessitats de la gent gran a l’entorn on millor es troben: a casa seva.
Com us relacioneu amb les famílies per tal de conèixer bé l’entorn de la persona que ateneu?
La comunicació entre els membres de la família de l’usuari és vital per crear un entorn digne i de qualitat per al demandant, i el que és més important, ens dona la oportunitat d’anar modificant-lo a mida que canviïn les necessitats de la persona.
Com ha canviat l’atenció a la gent gran en tots aquest anys?
La sensibilitat de la societat ha tingut una evolució positiva en les darreres dècades. Als inicis vèiem que moltes vegades es tractava als nostres avis com si fossin un problema, una càrrega, però a mida que hem anat avançant, ha crescut la sensibilització en general. Però tot i que cada vegada som més conscients de que vivim en una de les societats més envellides del món, trobo preocupant que amplis sectors de la població donin la esquena a aquesta realitat imparable i inevitable.
Ara hi ha una demanda d’oci molt més gran de la que hi havia abans?
El concepte d’oci per a la tercera edat és relativament nou. I això encara sorprèn a molta gent. No tenen els nostres avis el mateix dret de gaudir del seu temps com la resta de nosaltres? El pitjor que pots fer al cervell es inactivar-ho. No ho permetis mai!
Hi ha més gent gran de la què pensem que es troba en situació de solitud?
És, amb molta diferència, el principal problema de caràcter no clínic que pateix la tercera edat. La solitud es converteix en una llosa insuportable que acaba condicionant les relacions humanes, l’autoestima i la pròpia salut.
Com s’acompanya a aquestes persones que no tenen una xarxa familiar al seu voltant?
Detectant els seus problemes i empatitzant amb els seus desitjos, les seves necessitats vitals, però sempre al mateix nivell que elles. No estem aquí per donar lliçons, sinó per ajudar, escoltar i aprendre d’unes persones que tenen molta més experiència de la vida.
A nivell personal, què és el més reconfortant de la vostra feina?
De vegades un somriure, una mirada d’agraïment, que t’agafin les mans, mantenir una conversa intranscendent, que t’expliquin els seus records. Si arribes a aquest punt, és que t’estan fent un present. Accepta’l i aprecia’l: és el millor que tenen i t’ho estan regalant.
Ha canviat molt la covid la vostra manera de treballar?
Hem aplicat totes mesures que s’han d’aplicar per sentit comú. Hem multiplicat i accentuat totes les mesures de seguretat per salvaguardar la salut de la gent gran. A més, també s’ha multiplicat la gent que ens ha demanat els nostres serveis.
