Jaume Singla
Quan es compleixen vuit dies del confinament total de les quatre poblacions que formen la Conca d’Òdena –Igualada, Vilanova del Camí, Santa Margarida de Montbui i Òdena- encara no es veu amb tota la seva amplitud l’exemple que els seus habitants esteu donant. Però s’albira nítidament.
Confesso que en saber que es plantejava el confinament, no li veia la utilitat i, en canvi, veia el seguit d’inconvenients que té per als 70.000 ciutadans afectats. Que en són molts més, ja que la mesura confinatòria altera també la convivència dels parents i amics que viuen en altres poblacions i, per tant, queden també confinats entre ells.
Les empreses de la Conca es veien –i es veuen- afectades en no poder rebre matèries primeres per a la fabricació i les dificultats per enviar els seus productes fora. O els que treballen fora de la Conca que no poden acudir als seus llocs de treball.
Ara les coses han canviat. Han tardat però han canviat. Ja tothom veu clar que l’única mesura més o menys efectiva per evitar el creixement del coronavirus, és el confinament total i absolut. I en aquest canvi d’opinió, l’exemple de la Conca ha estat definitiu. Veure fotografies i filmacions amb els carrers buits i els comerços tancats, ha fet virar a l’opinió pública de Catalunya des del escepticisme inicial, a la constatació que som les persones les que, quedant-nos a casa, confinem el coronavirus i el privem de la propagació.
Una vegada més els anoiencs donen mostres de valor i solidaritat. La crisi del COVID-19 ha colpejat a l’Anoia molt més fort que a altres contrades de Catalunya i és la població més veterana la que s’emporta la pitjor part.
Que els “llestos” del ministerio del Interior hagin requisat material sanitari destinat a l’Hospital d’Igualada ha de ser considerat un crim sense cap mena de perdó.
Com es pot deixar sense equipament un àrea de 70.000 persones amb una alta incidència del coronavirus? Caldrà exigir que els responsables donin compte de tan criminal decisió.
Quan acabi aquest mal son ens hi hem de posar.
