Avui, dijous, 15 de febrer, tindrà lloc l’acte de commemoració dels 140 anys de l’edifici consistorial de l’Ajuntament d’Igualada. L’acte s’iniciarà a les 19h a la sala de plens amb la conferència “La casa consistorial. 140 anys d’evolució d’un edifici” a càrrec de l’exarquitecte municipal Carles Crespo i Veigas.
Crespo, nascut a Barcelona l’any 1955 ha estat Arquitecte Municipal d’Igualada dins la Unitat de Projectes entre els anys 1987 a 2023. Crespo ha estat autor i director del projecte de reforma i ampliació de la Casa Consistorial d’Igualada fet entre els anys 2005 a 2007.
Seguidament s’inaugurarà l’espai “Igualadiníssim” ubicat a l’entrada de l’Ajuntament, que amb motiu d’aquest gairebé segle i mig d’història estarà dedicat a l’edifici consistorial amb imatges històriques dels 140 anys de l’edifici i la seva evolució.
Terreny cedit per la família franquesa a finals del segle XIX
L’edifici de l’actual Ajuntament es va construir en un terreny cedit a la ciutat per la família Franquesa. L’arquitecte del projecte fou Antoni Rovira i Trias, qui signà el projecte l’11 de juny de 1880. La inauguració fou el 24 de juny de 1883, amb la qual cosa l’edifici consistorial ha estat testimoni de la història local -i en certa mesura, nacional- de tot el segle XX i una petita part del XIX i de l’actual. Pertany a l’estil neoclàssic i té una influència de J. Mas, arquitecte de l’Ajuntament de Barcelona.
Segons s’extreu d’un informe municipal, l’actual edifici no es construí tal com l’arquitecte el dissenyà, però a grans trets segueix el model proposat. L’Ajuntament d’Igualada, dins el conjunt del neoclàssic català, és una mostra d’arquitectura equilibrada del segle XIX; amb tot, cal dir que avui, amb el nou color que s’ha donat a la façana (1991), s’ha trencat molt la imatge neoclàssica pròpia de l’edifici.
Exteriorment la façana està presidida per una balconada que ocupa les tres cinquenes parts. D’aquesta, en surten quatre pilastres d’ordre compost que marquen el ritme i les parts de la façana, i verticalment recorren dos pisos d’alçada. En el centre de les pilastres, i a l’últim pis, hi ha l’escut de la ciutat.
Interiorment, un cop passat el primer vestíbul, la part més noble de la planta baixa de l’Ajuntament és l’escala. Aquesta, de tipus català, és majestuosa i intenta donar un aire rellevant a l’edifici. Un cop pujada, ens dona pas a un segon vestíbul, on hi ha l’Alcaldia i el saló de sessions (davant). En aquest vestíbul, l’aspecte més rellevant és la pintura mural d’Eladi Duc i Mosterio feta l’any 1967; una pintura simbòlica, on l’artista intenta plasmar les generacions passades convertides en pedra amb rostres que representen figures d’igualadins insignes com el cabdill igualadí de la batalla del Bruc, Antoni Franch, i les més recents, representades per castells humans de les generacions actuals que tiren endavant la ciutat.
Lligat a una plaça que ha viscut molts canvis
L’edifici de l’Ajuntament no es pot entendre tampoc sense la seva plaça frontal, però és que aquest espai ha sofert nombroses modificacions al llarg dels segles, i prové de la unificació en una sola plaça de dues menors, la plaça Nova -esmentada des de l’any 1337- i la plaça del Blat -de la qual existeixen testimonis des de l’any 1356-. La nova plaça, coneguda des d’aquell moment tota ella com a plaça del Blat, adoptà l’estructura irregular en forma de “T” que es va mantenir fins a l’any 1910, ja amb l’edifici de l’Ajuntament estrenat. En una de les fotos d’aquest article podeu veure com encara existeix un edifici just al davant.
La plaça sempre ha tingut una funcionalitat econòmica i mercantil igual que els carrers del voltant. Durant segles serví de mercat de la població. L’any 1910 s’enderrocà l’illa de cases per construir l’edifici conegut com la “Pajarera”, de tipus modernista, per mercat cobert. Enderrocat aquest l’any 1963 es construí en el seu lloc, l’any 1976, una font lluminosa. El 1987 es va treure la font i es recuperà l’espai central de la plaça, que s’ha mantingut fins avui, dins de l’illa de vianants del nucli antic.
