La Biblioteca fa una crida per reunir el 5 de juny antics treballadors de la Igualadina Cotonera

L

L’Institut Municipal de Cultura (IMC) i la Biblioteca Central d’Igualada arrenquen una iniciativa per a recollir testimonis dels antics treballadors de la Igualadina Cotonera, l’emblemàtic complex tèxtil del segle XIX que ara l’Ajuntament d’Igualada està recuperant progressivament per a usos culturals i socials, després d’una primera fase de remodelació. El testimoni d’aquests treballadors passarà a formar part de la Biblioteca de la Memòria, un arxiu que pretén recollir, conservar i divulgar el patrimoni històric i cultural de les experiències viscudes i els records de les persones. Amb aquest objectiu, s’ha organitzat una tertúlia que tindrà lloc el dijous, 5 de juny, a la planta baixa de la Igualadina Cotonera. L’IMC i la Biblioteca fan una crida als antics treballadors i treballadores que hi vulguin participar perquè s’inscriguin abans del 30 de maig a la mateixa Biblioteca. A la trobada es tractaran temes com el dia a dia a la fàbrica, les condicions laborals, les relacions personals o la situació de la dona, entre altres. La tertúlia estarà oberta a tothom qui vulgui assistir-hi de públic, que també podrà dir-hi la seva al final i s’enregistrarà per tal de conservar-ne el testimoni a la Biblioteca de la Memòria. En aquesta mateixa línia de recuperació del passat, les institucions organitzadores volen contactar amb voluntaris que estiguin disposats a fer entrevistes personals a antics treballadors. La Igualadina Cotonera, també coneguda com a Vapor Vell, data de l’any 1841 i és la fàbrica d’estil manxesterià més antiga que es conserva a Catalunya. Va ser declarada Bé d’Interès Local l’any 1997 i Bé Cultural d’Interès Nacional el 2006. Consta d’una gran nau central rectangular de cinc plantes, amb planta baixa, tres pisos i golfes, i amb grans finestres que permetien aprofitar al màxim de la llum natural per a la seva activitat. És doncs, un dels símbols de la revolució industrial catalana de la primera meitat de segle XIX. Amb la família Godó al capdavant, s’hi va fabricar roba per a matalassos, camiseria, tovalloles i llençols i va estar en funcionament fins a l’any 1967. Actualment, després de dècades tancada i de degradació, el consistori, amb una subvenció del Ministerio de Educación, Cultura y Deporte, ha destinat mig milió d’euros a consolidar la seva estructura i recuperar el seu aspecte extern original, fet que ja permet la seva obertura al públic en determinats esdeveniments.