Cada dia que passa, empitjora la qualitat democràtica a tots els països del Món. Això que el destí de cada país es deixi en mans del poble que amb el seu vot, elegeix el govern, ha deixat de ser una realitat, per a convertir-se en un enyor.
Des de la nostra, pretesa, superioritat moral de persones amb ètica, sentit comú i una història al darrere, fem burleta de les rucades que personatges tan càustics com l’Ayuso, el Feijoo, l’Aznar, en Losantos, l’Herrera… i tants d’altres que no deixen de dir bajanades i escampen mentides. Les burrades que el feixisme diu a Las Cortes -i també al Parlament de Catalunya- ens fan llàstima perquè sabem que són únicament mentides sense sentit. Ens equivoquem de mig a mig.
Aquest tipus de mentides o fake news no són únicament maniobres de l’extrema dreta española. També les veiem, cada vegada més, a tots els països del Món. Trump, Miley, Bolsonaro i tants d’altres han fet de l’exabrupte i la mentida, el seu credo, la seva filosofia política. Les mentides, cada dia més, formen part del relat que ens van imposant els estats i van calant en una societat cada vegada més desinformada.
D’ençà que els mitjans de comunicació són propietat dels grans bancs i dels estats (administrats pels partits al govern) que els periodistes no poden fer la seva feina amb llibertat. I ja se sap que, sense una informació veraç, no hi pot haver democràcia perquè no votem sabent la veritat, sinó que ho fem enganyats pels mitjans.
A través d’internet, les xarxes ens poden donar informacions que sovint han estat amagades pels estats, però també això s’està acabant. El paradigma del periodista perseguit per publicar a la xarxa documents secrets que els estats no volen que coneguem és en Julian Assange, empresonat des de fa anys a Anglaterra i que està pendent d’extradició als Estats Units on l’espera la cadena perpetua.
Per a oposar-se a l’extradició, s’ha convocat una manifestació per al dimarts dia 20, a les 7 de la tarda, davant del Consolat britànic a l’avinguda Diagonal 477 de Barcelona. Per descomptat que hi assistiré. No únicament per solidaritat de gremi -Assange és periodista- ni tampoc perquè Assange és un dels intel·lectuals que ha donat suport al desig d’independència de Catalunya, hi seré perquè necessitem protegir la llibertat d’expressió i el dret a la informació. Dos drets imprescindibles que, a cada dia que passa, estan més limitats per la voracitat del poder que ens vol desinformats i enganyats. Sense mentides, personatges com Trump, Ayuso, Bolsonaro, Rajoy o Díaz Ayuso haurien arribat al poder? Estic ben segur que no.
Just per això, dimarts serè a la manifestació de Barcelona. No portaré la pancarta més grossa, ni el cartell més incisiu. Potser tampoc serè qui més cridi, però no tingueu cap dubte que aixecaré la meva veu per a exigir la llibertat de Julian Assange, perquè si ell no és lliure, cap de nosaltres ho és… ni ho podrà ser mai.
