Amb tantes persones estimades que hem perdut a causa de la covid-19, no és assenyat dir que també té coses bones, encara que sembli que ens ha fet millorar sistemes de treball, de gaudi i/o de trobada amb els amics. La covid el que ha fet és accelerar projectes que estaven en estudi i ens ha mostrat en què convé invertir i en què no convé gastar…. encara que no tothom tingui la capacitat de veure-ho
Una de les innovacions que més ha accelerat és el teletreball i les reunions professionals a través de videoconferències o trobades telemàtiques. La necessitat de mantenir la distància social també ha fet disminuir el temps i els costos de, per exemple, les rodes de premsa. En una sola setmana, i sense sortir de casa, he participat en una trobada tècnica per a conèixer a fons un cotxe (Cupra Formentor) sense necessitat de desplaçar-me i mentre feia el dinar, poder preguntar als enginyers les característiques tècniques del nou model de la marca catalana del grup SEAT.
També he tingut ocasió de mantenir una llarga conversa amb l’escriptora xilena, (nascuda al Perú i nacionalitzada nord-americana) Isabel Allende que intervenia des de la seva casa de San Francisco per comentar la seva darrera obra, Mujeres del alma mia, on els periodistes li preguntàvem des de casa nostra o des de les respectives redaccions. Fa uns anys l’editorial Plaza i Janés li hauria pagat bitllets d’avió, estades en hotels, sopars amb crítics literaris i tots ens hauríem de quadrar les agendes respectives per trobar el tempos de participar en la conversa.
Gràcies a la tecnologia –i forçats per la covid-19- he tingut ocasió de participar en la conversa amb aquesta escriptora interactuant amb ella, tot veient el seu espai de treball. Després, en llegir el llibre, en conèixer molt millor a la seva autora, gaudeixes molt més del plaer de la lectura perquè en coneixes fins i tot el seu to de veu o els tics del rostre. Per això, pel plaer del contacte amb els autors, m’agrada assistir a les presentacions de llibres que es fan.
No sé si tornarem a les grans presentacions presencials, però en tot cas la tecnologia ens permetrà en el futur, sempre que els protagonistes s’hi prestin, que qualsevol persona pugui mantenir una conversa amb el seu escriptor, artista, cantant (o polític) preferit. Ara que el llibre d’Isabel Allende –entre molts altres- m’ha ajudat a passar dies de confinament, també disposo del vídeo on hi tinc enregistrada la trobada amb Isabel Allende. Tota una millora.
La tecnologia ben entesa ens pot apropar als altres, però si no la utilitzem bé, ens pot aïllar sense remei.
