El darrer gir de la sempre rocambolesca política catalana ens ha portat una nova i sorprenent convocatòria d’eleccions al Parlament per d’aquí un parell de mesos. Els pressupostos més alts de la història, amb milions d’euros destinats a combatre problemes reals i preocupants com la sequera, queden directament condemnats a la paperera de la història amb l’excusa d’un projecte, el Hard Rock, que a la immensa majoria de catalans -també als anoiencs, és clar- ens importa un rave.
És una evidència supina que darrere d’aquesta excusa de mal pagador s’amaga una estratègia política que cal cercar, com ha passat altres vegades, a la plaça de Sant Jaume, però no al Palau de la Generalitat, sinó a l’edifici del davant. En qualsevol cas, la manifesta irresponsabilitat dels uns i els altres que s’asseuen als ja desprestigiats escons del Parlament, l’acaben pagant els catalans. Està clar que, davant la no aprovació dels números del Govern per aquest any, al President Aragonès no li quedava cap altre remei que assumir-ne les conseqüències. Però aquestes poden ser tan inestables que faran trontollar el govern de Pedro Sánchez, ja prou feble, i de retruc despertar altres mecanismes que semblaven tenir un rellotge aturat o en ple procés de construcció, com determinades noves opcions independentistes molt tendres, com l’anunciada llista de l’ANC, o l’evident creixement, almenys a les xarxes socials, d’Aliança Catalana de l’alcaldessa de Ripoll.
No era ara el moment de donar joc a la política, i sí d’assentar les bases de la lluita contra els problemes reals de la ciutadania, immersa cada dia en un mar de dubtes, com succeeix amb la sequera, o amb la nova normativa de lloguers, de la qual en parlem avui a La Veu. Era l’hora de posar negre sobre blanc en moltes inversions al país, de les que estem molt, molt necessitats.
Però no. Els irresponsables han preferit pensar en els seus interessos partidistes abans que en els del poble. En prenem nota pel 12 de maig.
