Sareb, el banc dolent, està liquidant els milions d’actius immobiliaris que té provinents de la reestructuració bancària (35.000 milions d’€), donat que des de la seva fundació del 2012 disposa d’un termini de 15 anys per procedir a la desinversió de tots els seus actius; ho està fent, i de vegades, a preu de ganga.
Arran d’aquest fet, una senyora es va interessar per un pis que es venia a bon preu i era de Sareb, es va posar en contacte amb l’agència immobiliària que el venia, aquesta la va informar que primerament la Generalitat tenia opció de tanteig i retracte, arran de l’art. 2 del DL 1/2015 de 24 de març d’habitatges provinents d’execucions hipotecàries, a fi de posar habitatges de lloguer social, una vegada la Generalitat renunciï al dret esmentat, li van comentar, no hi hauria cap problema en comprar el pis.
El proper pas de la senyora va ser anar al banc a demanar la hipoteca per a l’adquisició de l’habitatge, i li van fer una simulació de la hipoteca a tipus d’interès fix (del tipus d’interès variable no n’hi van parlar; en aquests moments en què l’euribor es troba en interès negatiu els bancs ofereixen tipus fix per assegurar-se el cobrament d’interessos, fet que els analistes donen per acabat. Totes les veus autoritzades en el tema preveuen una alça dels interessos a causa de la inflació i de la guerra ucraïnesa, aleshores, si es compleix la predicció, tornaran els tipus d’interès variable). A la senyora, en la simulació, li van oferir dos tipus d’interès, el no bonificat i el bonificat; el no bonificat a un interès fix del 2,35 %, i el bonificat a un interès fix de l’1,35 %.
El tipus bonificat, informava la simulació, es podia aconseguir amb tres requisits: nòmina domiciliada, assegurança de la llar i assegurança d’amortització del préstec concedit. Quant a la nòmina domiciliada res a dir; respecte a l’assegurança de la llar, com aquell; però la trampa estava en l’assegurança del préstec concedit que era, ni més ni menys, quasi un 10 per cent del muntant del préstec a concedir, a pagar en una prima única que s’afegia a la quantitat del préstec concedit.
Aquestes “trampes” les utilitzen les entitats financeres per millorar els seus beneficis i fidelitzar clients. A pesar que les entitats estan advertides, tant pel Banc d’Espanya com per les sentències judicials que aquestes pràctiques són conta legem, com determina el RDL 1/2007, de 16 de novembre, pel que s’aprova el text refós de la Llei General per la Defensa dels Consumidors i Usuaris i altres lleis complementàries, a on s’exigeix concreció, claredat i senzillesa, Art. 80 i ss.
La senyora en qüestió no va veure en la simulació ni concreció, ni claredat ni senzillesa i es va veure obligada a anar a trobar un professional perquè li expliques el que l’entitat, per llei, no li va explicar.
Si busques un habitatge, busca’l al millor preu, i, si busques una hipoteca, no tan sols miris els interessos que et volen cobrar sinó també la claredat, que no és tan sols -com deia Ortega- la cortesia del filòsof, sinó un dret dels ciutadans i de les activitats professionals.
