Ideològicament he estat partidari de l’impost de successions. Si hi penso encara n’hauria de ser, però el mal funcionament de l’estat i el sistema de partits que l’administren, fa que m’hagi convertit en contrari a l’impost de donacions i successions.
Per què era partidari de l’impost? Tots naixem iguals, però alguns tenen la sort de néixer en una família amb poder adquisitiu i això els facilita una millor formació acadèmica i en la majoria de casos els facilita un futur de prosperitat. Per això sempre he trobat just que quan els toca heretar les propietats de la família, incrementant el seu propi patrimoni, els beneficiaris en paguin un impost. Això forma part del principi teòric de redistribució de la riquesa, que seria una de les funcions de l’estat modern.
Aquesta és una de les teories econòmiques de l’estat del benestar o, amb matisos, del sistema capitalista majoritari a Europa. El problema és que Espanya té la dèria de corrompre tots els sistemes del món, per més justos que poguessin ser.
Per treure l’entrellat de tot plegat cal fer números. Catalunya representa el 16% de la població d’Espanya i produeix el 20% del PIB però, en canvi, aporta el 44% de tot l’impost de successions i donacions de l’Estat.
Com pot ser? Senzillament perquè la majoria de Comunidades autónomas han eliminat aquest impost. I per què no l’elimina Catalunya? Doncs perquè el finançament insuficient de la Generalitat per part de l’estat, fa que no pugui renunciar a cap taxa ni impost traspassat o amb participació autonòmica.
Per tant, sense un finançament just, als catalans sempre ens tocarà pagar més, que si fóssim ciutadans d’alguna de les altres “comunidades autónomas” d’Espanya. És trist però no és tot.
L’administració pública està tan mal dissenyada -ho han fet els partits polítics- que a tots nivells es produeixen despeses abusives, ja siguin corrupteles com a sous indegudament alts. Ho veiem en ajuntaments, consells comarcals, diputacions, conselleries, Generalitat i ministeris. En qualsevol lloc on hi hagi un càrrec de partit, hi ha una munió d’assessors amb sous que fan feredat.
Sense sortir-nos de l’àmbit municipal, que podem conèixer una mica millor, podem veure a persones sense estudis, sense una vida laboral destacada, sense haver creat mai una empresa… que tenen sous de catedràtic per una feina que no passaria de fer la gara-gara a l’alcalde o al president que l’ha contractat.
Vistes així les coses, i sense cap interès personal, car per edat no estic pendent de rebre cap herència, reclamo als polítics nostrats que eliminin d’una vegada l’injust impost de successions i donacions, encara que això comporti prescindir d’algun dels seus assessors vagarosos que els fan la pilota tot el dia.
