Un escriptor i periodista anglès de nom Eric Arthur Blair, però conegut universalment pel 
seu pseudònim literari: George Orwell, va ser un de tants idealistes estrangers que van venir a combatre el feixisme, el desembre de 1936 en plena Guerra Civil espanyola, quan Europa s’entenebrava amb les ombres del feixisme per tot arreu. El feixisme i/o nazisme
havia triomfat a Alemanya i Itàlia, però a tots o a la majoria de països europeus hi havia partits feixistes. L’esclat de la guerra civil de 1936 va ser un pol d’atracció per a molta gent ideològicament antifeixista, i d’altres procedències ideològiques, que van venir a la pell de brau per dur a la pràctica la seva actitud contra el feixisme i el nazisme. El nostre petit relat, que es bassa en el llibre escrit per aquest periodista, es circumscriu en plena Guerra Civil espanyola, sobretot durant el primer any de bel·ligerància, gairebé tres anys abans d’esclatar el conflicte mundial. Aquest jove anglès, només arribar a Barcelona
el desembre de 1936, es troba un ambient totalment revolucionari, amb confiscacions d’indústries i negocis particulars, sobretot per part dels anarquistes i en menor
quantitat per gent d’altres milícies. Homes amb monos blaus i gorra frígia i mocadors al coll pul·lulen per la ciutat amb fusells a la mà. Una mica per l’atzar, s’inscriu a les milícies del POUM, partit marxista dirigit per Andreu Nin que en poc temps es convertiran en enemics
irreconciliables dels comunistes i la gent del PSUC.
Un entrenament molt feble només amb moviments d’ordre tancat, aquell grup de milicians, entre ells el jove anglès, són en teoria voluntaris del POUM, amb un origen divers però la majoria són nois de 16 i 17 anys procedents dels barris obrers de Barcelona. Gairebé sense armes i amb un equip molt precari són embarcats en camions i portats el gener de 1937 a la serra de Alcubierre, al front d’Aragó, a lluitar contra les tropes franquistes. A les milícies que relleven els agafen els fusells, doncs molts d’ells ni tan sols això portaven. Era horrible que els defensors de la República fossin una caterva de nens esparracats armats amb fusells estropellats que ni tan sol sabien utilitzar (George Orwell). L’anglès viu la guerra de trinxeres, que es va desenvolupar durant els mesos en què hi va participar i que va viure intensament, i també el contrast durant els seus breus permisos i convalescència de la ferida de guerra a Barcelona. L’home es posa les mans al cap al viure la contradicció de la lluita al front d’Aragó contra els franquistes i els enfrontaments a la reraguarda, a la ciutat, i que van començar amb els famosos fets de maig de 1937, que van consistir en eliminar en part les bases de poder dels anarquistes i sobretot de l’anorreament del POUM per part dels comunistes, cada vegada amb més poder, degut al fet que Stalin va ser l’únic líder que va ajudar decididament la República Espanyola. Trets i morts pels carrers de Barcelona i una tensió soterrada. El jove Orwell, després de jugar-se la pell defensant la República al front, una vegada llicenciat per ferides de guerra, ha d’amagar-se a Barcelona perquè portava la taca de provenir de les milícies del POUM. Quan va poder, va tornar al seu país natal, Anglaterra, el juny de 1938. El POUM va ser declarat Il·legal, i assassinat el seu líder Andreu Nin.
El govern de la República va sostreure el comandament de l’ordre públic a la Generalitat i va enviar milers de guàrdies d’assalt provinents de València, a ells els va tocar desallotjar els anarquistes dels edificis oficials que tenien ocupats a Barcelona. S’estava formant un nou exèrcit popular que, poc a poc, aniria rellevant les milícies de partit als seus llocs al front de guerra. L’Escola d’oficials de Barcelona funcionava a tot drap i George Orwell va
detectar el canvi d’escenari de la Barcelona revolucionària de finals del 1936 i principis de 1937 a la Barcelona ja més ordenada de després dels fets de maig del 1937. Van desaparèixer els uniformes revolucionaris, almenys en part, i van aparèixer els nous uniformes del nou exèrcit popular i els civils, que inicialment portaven roba llastimosa i de pobre, van aparèixer amb roba moltmés sofisticada, i els cafès i restaurants en plena ebullició. Després dels mesos d’aldarulls i guerra interna, va aparèixer la calma sota el domini cada vegada més fort del comunistes i del PSUC, partit cada vegada més
hegemònic. Així va ser en trets molts resumits la petita història que va viure i escriure el periodista anglès George Orwell, en el llibre Homenatge a Catalunya, idealista de fortes conviccions antifeixistes, quina experiència va durar set mesos, des que va arribar fins que va marxar del país. La primera edició del llibre va ser el 1938, recomano llegir la reedició de 2014 que és bastant fidel a l’edició original, a diferència d’altres edicions que van
patir la censura franquista.
Galo Ball i Ratés
