Qui li havia de dir a l’Albiol de Badalona que el seu eslògan de campanya acabaria sent realitat a tot Catalunya! Aquell “Estamos limpiando Badalona” s’ha convertit en un “estem netejant els ajuntaments de Catalunya”, generalitzat a tots els municipis.
D’una sola tacada, i a base de vots populars, hem netejat els ajuntaments de Catalunya de racistes, de reaccionaris, de corruptes i d’incompetents. Hi ha comarques senceres (Osona, Ripollès…) on no hi ha un sol regidor del PP. I PxC ha passat de 168 regidors a Catalunya a únicament 8. Ni tan sols el secretari general de PxC, l’igualadí Robert Hernando ha aconseguit la seva acta de regidor a l’ajuntament d’Igualada. I tot això, com diuen a València “sense aixecar ni pols ni remolí”
De res els ha servit ni al PP ni al PSC els centenars de llistes fantasma presentats a tot Catalunya. El PP em sembla que no conservarà una sola alcaldia de les que tenia i el PSC només conservarà les formades per un equip de govern coherent i consolidat. La resta s’ha fos com la neu a la primavera…. això sí, generant unes despeses electorals absolutament inútils per al conjunt dels ciutadans.
A la comarca de l’Anoia s’han viscut més sorpreses de les habituals. Des del tomb total a Òdena -el Pep Solé es va passar set pobles amb la seva gestió- fins a la victòria contra pronòstic de Vilanova 365, superant fins i tot els vots obtinguts fa quatre anys per la llista d’en Joan Vich, l’històric militant socialista anoienc que li dóna suport. Des de la relativa sorpresa a Calaf amb la caiguda de CiU, a l’empat -o no- dels Hostalets de Pierola on tot depèn de la Junta Electoral i després, si fos el cas, d’una moneda a l’aire.
Analitzant els vots en el seu conjunt, la caiguda de la dreta espanyolista és molt forta no solament a Catalunya -que ho és- sinó a tot el territori d’Espanya. Als més de dos milions i escaig de vots perduts pel PP caldria sumar-hi la desaparició total d’UPyD, líder de l’anticatalanisme, una formació que fa un any treia 5 eurodiputats i en canvi avui ha desaparegut del mapa electoral espanyol.
Els que opinem que ara s’ha de pensar en la segona volta -el 27 de setembre- no traiem l’ull de sobre a la segona volta més immediata: els pactes municipals postelectorals i una mica més enllà -el 14 de juny- en la definició d’Unió respecte la plena sobirania de Catalunya.
Que el sobiranisme ha guanyat terreny no ho pot dubtar ningú assenyadament, però que l’avenç podria ser insuficient, tampoc. Per tant, després de netejar com hem netejat els nostres ajuntaments, ara cal acabar la feina de neteja i treure’ns de sobre un estat que ens castiga.
Jaume Singla