El diputat d’ERC Gabriel Rufiàn s’ha convertit en el blanc de totes les ires -i no pas poques- de la política espanyola. La seva dura intervenció a la sessió d’investidura de Mariano Rajoy, és criticada per totes les capçaleres de la premsa espanyola i no diguem des de les xarxes socials. En canvi, d’Alfonso Guerra que ha dit coses molt més dures i, fins i tot, racistes i excloents, la premsa -i la classes política- sempre en diu meravelles “porque siempre es incisivo”.
Per què aquesta diferència de tracte? L’un és català i l’antre és andalús. Ja se sap que el tòpic espanyol diu que els andalusos són ocurrents, alegres i simpàtics i en canvi “los catalanes son sosos, antipáticos y siempre estan protestando”. Guerra ha dedicat els seus pitjors insults a Catalunya i això, a Espanya, sempre ven molt bé. Les intervencions parlamentàries d’Alfonso Guerra, eren més reminiscència de la literatura “picaresca” espanyola del segle XVII, que no pas d’un estat modern del segle XX. Tant a la dreta com a l’esquerra, a l’Espanya actual sembla que encara es continua vivint més dels tòpics que de la reflexió.
Als que ens agrada la política, escoltar un parlamentari brillant, és sempre un plaer. El que va fer dissabte Rufiàn no va ser un exercici d’oratòria brillant, però va ser una intervenció notable, moderna i que posava a la direcció del PSOE davant del mirall de la seva baixesa moral. Com aquell qui diu, no ha començat la legislatura, i el PSOE ja ha incomplert totes les seves promeses electorals.
Curiosament, el mateix dissabte al vespre, Gabriel Rufián era convidat a una televisió generalista en horari de màxima audiència, per enfrontar-se -dialècticament- a representants dels altres grups parlamentaris. (Habitualment només s’hi veuen als dirigents dels partits més anticatalans o, com a mínim, més unionistes. Habitualment si hi surt un català, és sempre algú de Ciudadanos).
En aquest programa Rufián va tenir ocasió de tornar a rebregar als diputats socialistes: “Jo he fet i dit al Congrés el que volen els meus electors que digui i faci. Vosaltres heu complert amb el que us vàreu comprometre davant dels vostres electors?” li va etzibar el diputat català al representant del PSOE que es va quedar mut. En Rufián no pronuncia discursos, els etziba.
No m’enganyo en absolut i sé que la notorietat de Rufián ve donada també perquè en mostrar-se ultratjats, el PSOE no ha de parlar de la enorme traïció que ha fet als seus votants.
Per una vegada em sento satisfet del vot dels 7 diputats del PSC en contra de la investidura de Mariano Rajoy. Satisfet i també -i vull dir-ho- agraït: Només 11 dels 47 diputats catalans han donat suport a Rajoy.
Jaume Singla, periodista
