Fa sis anys a Catalunya vàrem accelerar el procés cap a la independència i la fundació d’un nou estat d’Europa. Des d’aleshores que els contraris, ja siguin els unionistes com els nacionalistes espanyols, que no paren d’acusar-nos de tapar una pretesa mala gestió -quan no ens acusen directament de corrupció- sota l’estelada. Aquesta acusació que inicialment va tenir un cert predicament -i en alguns sectors encara el té- ha anat perdent força, però encara en conserva alguna.
L’argument ha perdut força perquè els darrers anys, deixant de banda el cas Pujol-Ferrusola, no solament no han trobat més casos de corrupció vinculada als partidaris de la independència de Catalunya, sinó que ben al contrari, han aparegut no pocs casos de corrupció vinculats a partits unionistes. A més s’ha demostrat abastament que la banda de Rajoy ha utilitzat barroerament els instruments de l’Estat per intentar desprestigiar als polítics independentistes. Ho hem vist amb l’exalcalde de Barcelona, amb l’expresident Mas i també amb les “converses” entre el ministre de l’Interior i l’exdirector de la Oficina Antifrau de Catalunya.
A banda, és clar, les querelles contra Artur Mas, Irene Rigau, Joana Ortega i Francesc Homs i els continuats recursos al Tribunal Constitucional que ens donen als partidaris de la independència, encara més raons per voler marxar d’Espanya tan aviat com sigui possible. I no em digueu que el debat del Constitucional per mirar d’anular la llei del Parlament de Catalunya que prohibeix les corrides de toros, no ens afegeix un altre grapat d’arguments. I més encara, quan a les Illes Canàries, des de l’any 1991 que estan prohibides…. i el PP no ho ha recorregut mai.
La barroeria de l’Estat no deixa de donar-nos motius per persistir en la nostra voluntat de marxar cuita corrents, però no ens hauríem d’oblidar de fer la millor gestió dels interessos públics, en totes les institucions democràtiques de Catalunya, inclosos naturalment, els ajuntaments que són la columna vertebral de la nostra administració publica.
En els moments difícils i convulsos que estem vivint, amb tots els desafiaments que tenim plantejats, des dels consellers, els directors generals, els diputats, els alcaldes i fins al darrer regidor de cadascun dels ajuntament de Catalunya, ha de tenir un comportament irreprotxable i fer la millor gestió institucional possible.
No perquè tinguem tot l’aparell de l’Estat vigilant, sinó perquè es la millor garantia d’arribar a la República Catalana.
Jaume Singla, periodista
