Més de 168.000 peces de roba recuperades al primer semestre han tingut una segona vida i no han acabat en un abocador. És el balanç que fa Humana Fundación Pueblo para Pueblo del servei de recollida selectiva de roba usada a l’Anoia durant el primer semestre d’enguany. Els municipis on Humana ha recollit més roba usada són Vilanova del Camí, amb 16,7 tones; Calaf, amb 11,7; Santa Margarida de Montbui, amb 11,7, i Igualada, amb 3,2 tones.
De la gestió d’aquest residu es deriven beneficis ambientals (379 tones de CO2 no emeses) i també socials (creació d’ocupació verda, execució de projectes de cooperació al desenvolupament i programes socials a Catalunya).
La gestió del tèxtil usat viu un moment clau, fruit de l’impuls que han donat l’Estratègia per a Tèxtils Circulars i Sostenibles de la UE i la Llei 7/2022 del 8 d’abril, de Residus i Sòls Contaminats per a una Economia Circular, que responen a la creixent sensibilitat de la ciutadania en relació a la sostenibilitat de la moda. Les 62,3 tones de residu tèxtil recollides de gener a juny impacten directament en l’economia circular i social de l’Anoia.
El 90% de la roba de què es desfan els ciutadans i que recull l’entitat catalana tenen una segona vida gràcies a la reutilització i el reciclatge, elements claus per a l’economia circular i la creació i manteniment de llocs de treball de qualitat. A més, la gestió d’aquest residu ha evitat al primer semestre l’emissió de 379 tones de CO2.
El residu tèxtil (la roba, el calçat, els complements i el tèxtil de la llar que ja no s’utilitzen) es diposita en els contenidors ubicats en llocs de fàcil accés, que es buiden periòdicament (entre un i dos cops per setmana) per a garantir-ne un bon servei. Posteriorment, es classifica a la planta de preparació per a la reutilització que Humana té a l’Ametlla del Vallès (Vallès Oriental).
“La recollida selectiva de roba té un gran potencial per a garantir-ne una segona vida: gairebé el 60% se’n pot reutilitzar i el 32%, reciclar. El primer objectiu sempre és la reutilització perquè la peça de roba més sostenible és la que ja s’ha fabricat i no té més costos ni impacte de producció. Per això és important que la roba de què ens desfem es dipositi en el contenidor corresponent, perquè malauradament gairebé el 90% del residu tèxtil no acaba en el punt de recollida adequat, sinó a la brossa”, assegura Rubén Fernández, promotor nacional d’Humana.
“Agraïm les donacions de la ciutadania. La recollida selectiva només té èxit amb la conjugació de dos factors: un compromís ambiental per part de l’administració local i un servei professional i transparent per part de l’entitat gestora”, afegeix el representant del ‘entitat.
Benefici ambiental i social
La gestió del tèxtil usat contribueix a la lluita contra el canvi climàtic: per cada kg de roba recuperada (i que no acaba en un abocador per a ser incinerat) s’hi evita l’emissió de 6,1 kg de CO2, segons un estudi de la Federació Humana People to People. Les més de 62 tones recuperades a l’Anoia han evitat l’emissió de 379 tones de CO2.
A aquest benefici ambiental cal afegir-ne el social: la creació d’ocupació verda. L’entitat genera un lloc de treball a Catalunya per cada 18.000 kg de tèxtil recollit. A més, els recursos que se n’obtenen es destinen principalment als programes de desenvolupament que Humana du a terme als països del Sud de la mà de contraparts o socis locals. Per exemple, projectes de formació de professors de primària, d’agricultura sostenible o contra el VIH/SIDA o la tuberculosi.
