Soc professor titular de la Universitat de Lleida. La meva àrea és la Física Aplicada. Vinculat des de fa molts anys a la UdL, des de fa tres mesos, represento a la universitat lleidatana davant de les institucions i organismes de l’Anoia i el seu territori d’influència. He estat Vicerector de Planificació, Innovació i Empresa.
Al campus d’Igualada mica en mica hi ha més estudiants i més estudis. Podríem dir que el marc universitari igualadí comença a tenir muscle?
Hem aconseguit completar el primers curs, i sempre és el més complexe, és l’aterratge, la integració a la Universitat de Lleida i crec que ho hem superat amb bona nota. Evidentment això és un procés llarg, d’adaptació de totes les parts. Tenir un campus distant també és una experiència nova per a nosaltres. Jo crec que això està anant bé, poc a poc anirem anirem polint tots els aspectes que convingun, i sobretot treballar una estratègia a llarg termini, que és el que ens interessa. Aquí hem vingut a fer un plantejament molt sòlid d’implantació a la comarca. Hi ha voluntat de servei al territori.
Els anoiencs ens hem passat tota la vida, mirant a Barcelona, o al mar. Qui havia de dir que es podria aconseguir una sinèrgia així amb Lleida…
Crec que estem marcant un nou model de com podem col·laborar els territoris. És veritat que tenim una estructura de país a Catalunya on la centralitat de Barcelona és molt forta. Llavors crec que estem fent quelcom molt nou, sense que tampoc hi hagi aquesta dependència entre territoris. Per nosaltres això sempre ho hem vist com una oportunitat, i quan vam començar a plantejar la possibilitat, ja fa molts anys, d’aproximar-nos, també ens vam sentir valorats. Ho hem de dir així. És clar que hi ha una tendència cap a Barcelona, perquè té una potència i una capacitat enorme. Però això no vol dir que les altres universitats no tinguem el nostre lloc. Hi ha un 40 per cent de la gent que ens ve de fora de les Terres de Lleida.
Què diu la gent de Lleida respecte el fet que la UdL hagi fet un campus a Igualada?
Ho veu com una oportunitat, sobretot els qui coneixen bé el projecte. Miri, ara amb la meva nova feina tinc que establir ponts en els dos sentits. Que Igualada se senti una ciutat Universitària i que allà, a Lleida, s’assumeixi que la nostra universitat no s’acaba a les Terres de Lleida, sinó que va més enllà, i que és tan nostra, com a universitat, la que tenim a Lleida com la que tenim a Igualada. Ha de servir també per aproximar territoris, la universitat és una institució que ho permet, això. Miri, quan nosaltres a Lleida anem als instituts a presentar la nostra oferta, també hi és el Campus d’Igualada.
L’objectiu a llarg termini, és que a Igualada hi hagi tots els estudis que hi ha també a la UdL a Lleida?
No exactament, ni tampoc crec que sigui el que busca Igualada. Crec que hem de buscar la complementarietat perquè, per exemple, aquí a Igualada hi ha estudis de Química. Nosaltres no ens plantejarem fer uns estudis d’Enginyeria Química a Lleida, perquè ja els tenim a Igualada. Aquí hi ha un entorn industrial i potser tenen més sentit que no pas a Lleida. Allí tenim uns estudis molt potents de l’àmbit agroalimentari, i potser per la mateixa raó no tindria sentit repetir-los a Igualada. N’hi ha que sí, com Infermeria. De cara al curs 20-21 estem treballant en fer els estudis d’Administració i Direcció d’Empreses a Igualada, que també tenim a Lleida. El que hem d’aconseguir són els mecanismes que facilitin la mobilitat d’els estudiants i els professionals. S’haurà de mirar una millor connexió de desplaçament, i també hem de buscar augmentar l’oferta d’allotjament a Igualada.
Va sorprendre no fa gaire un comunicat de la Generalitat dient que s’estrenava una nova línia d’autobús d’Igualada a Manresa i que curiosament l’objectiu era unir els campus universitaris dels dos llocs… El que ha passat a Igualada ha generat enveges?
Crec que sí. Per circumstàncies personals de connexions que tinc amb altres universitats, he vist que ha generat sorpresa i en altres fins i tot una competència. La UdL té la seva potència, si s’analitzen els rànquings a nivell nacional i internacional, no està tan mal situada. En alguns casos estem competint amb les millors universitats d’Espanya, per exemple en qualitat de la docència que estem fent, o amb el tema de relacions amb les empreses per a fer pràctiques.
Això que diu de les pràctiques a empreses és quelcom molt apreciat a la UdL. Gairebé des del minut zero.
Nosaltres tenim clar que la nostra contribució com universitat ha de ser molt ben determinada respecte a ajudar el territori a desenvolupar-se tant social, com econòmicament, com culturalment. En el tema de les pràctiques, la primera experiència important va ser quan es van crear els estudis d’Enginyeria Industrial a Lleida, l’any 1997. Es va fer una planificació estratègica per desenvolupar-los. Durant molts anys hem sigut l’única universitat de tot Espanya que tenia les pràctiques amb caràcter obligatori. Tothom ho tenia només com optatiu, i nosaltres amb vam atrevir a garantir el facilitar una empresa que acolliria als estudiants i els formaria durant un temps. Aquesta experiència la vam aconseguir consolidar i s’ha anat estenent. En aquest moment som de les poques universitats d’Espanya que tenim pràctiques obligatòries en tots els estudis de Grau que es fan dintre la universitat. Hem donat també un pas més enllà i hem estat pioners en la Formació Dual, repartint la formació entre l’espai acadèmic i l’espai professional. I això ho hem desenvolupat amb els mestres del Grau d’Educació Primària, i amb els màsters d’Informàtica, d’Enginyeria Industrial, Tecnologia Agroalimentària… A Igualada els estudis que han començat de Tecnologies Digitals i Computació els farem amb aquesta modalitat. No són simplement pràctiques en una empresa, és formació universitària dins de l’empresa. És molt més.
