Catalunya és la comunitat a la qual aniran destinats més membres de la nova promoció de jutges, ja que comptarà amb un total de 48, fet que suposa el 35% dels 137 nous jutges. Un total de 30 ocuparan places de titular (12 a Barcelona, 2 a Tarragona, 7 a Lleida i 7 a Girona), mentre que els altres 18 estan a l’expectativa de destinació. En concret, 13 aniran a la demarcació de Barcelona, dos a la de Girona, dos a la de Tarragona i un a la de Lleida. A més, Girona i Lleida també tindran un jutge més d’adscripció territorial cadascuna.
A la demarcació de Barcelona, hi haurà dos nous jutges titulars a Igualada.
Els 137 integrants -92 dones i 45 homes- de la 73a promoció de la carrera judicial han rebut aquesta setmana els seus despatxos a Barcelona, en un acte presidit pel rei Felip VI en què també intervindran la presidenta del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial, Isabel Perelló, primer cop des del seu nomenament, i la directora en funcions de l’escola Judicial, Clara Carulla.
El perfil dels nous jutges és, segons es recull en una enquesta realitzada per l’Escola Judicial, el d’una dona -representen el 67,15% del total i tornen a ser àmplia majoria, com succeeix des del 1997- amb una edat mitjana de 30 anys, que ha necessitat 5 anys i dos mesos per preparar l’oposició i que no té familiars que exerceixin o hagin exercit una professió jurídica. A més, el 34,3% dels nous jutges venen de famílies en què cap dels progenitors té estudis superiors. Tenint en compte el lloc de residència habitual, Andalusia torna a ser la comunitat autònoma que més jutges aporta (34). La segueixen Madrid (21), el País Valencià (12), Castella i Lleó (9), Catalunya i Galícia (8), Aragó i Múrcia (7), Astúries i el País Basc (6), Castella-la Manxa i Extremadura (5), Cantàbria (3), Balears i Canàries (2) i Navarra i la Rioja (1 cadascuna).
La jurisdicció penal -incloent violència sobre la dona, menors i vigilància penitenciària- és la més atractiva per als nous jutges, ja que sis de cada deu trien aquest ordre quan se’ls pregunta per l’àrea en què els agradaria exercir al futur. En segon lloc, apareix la jurisdicció civil -incloent-hi família i mercantil-, amb un 31,4% de preferències. Per l’ordre social es decanta un 4,57% i pel contenciós-administratiu el 3,14%.
Pel que fa a les raons per les quals van decidir ingressar a la carrera judicial, aquestes són les respostes amb què més d’acord es van mostrar els membres de la promoció: perquè els agrada el dret (80%), per la funció dels jutges de garant dels drets fonamentals (69%), per la independència i imparcialitat de la seva funció (68%), perquè l’administració de justícia és un servei públic al qual han de contribuir (65%) i per col·laborar en la lluita contra la delinqüència (55%).
