Un article de
Carmel·la Planell Lluís
Historiadora, periodista i fotògrafa
3 de juliol de 2022

Exposició “reapropiant-nos de les nostres vides”. Aquestes som nosaltres! Ens visibilitzem per transformar

Aquests dies i amb aquest reclam, al vestíbul del Centre Cívic Nord, un grup de dones ens expliquen la seva pròpia història; una història que, quan eren alumnes de l’Institut, els hagués agradat que algú hagués estat receptor/a de les seves vivències i de les seves experiències i les hagués compartit públicament; especialment des d’una perspectiva que posés en qüestió les normes i els estereotips de gènere.

De forma conjunta, ara i aquí, totes elles segueixen treballant per a reflexionar sobre les sexualitats, les relacions amoroses i molt especialment sobre les identitats de gènere. El projecte “Reapropiant-nos de les nostres vides”, es basa en la creació d’espais on les persones LGBTI+ i les seves històries siguin les protagonistes per a transformar l’estructura i la narrativa heteronormativa secularment imposada. En paraules de les pròpies components del col·lectiu: “Aquest és un projecte plantejat des de dues vessants: una primera, un espai col·lectiu on treballem les barreres socials i individuals, com els recursos desenvolupats pel fet d’identificar-nos com a LGBTI+. Aprofundim en la complexitat i el pes social de com ens hem construït. Ho fem a través de les metodologies del coaching narratiu i les històries de vida. Des d’una altra, ens impliquem a trencar els murs del silenci en diferents espais, principalment en el context educatiu, per a obrir-ne de nous i resignificar la diversitat a través de narratives no hegemòniques. Això ens obre la porta a qüestionar les discriminacions i violències, en una societat que segueix conduint-se segons allò políticament correcte”.

En definitiva, el “Reapropiant-nos de les nostres vides” és una aposta feminista que sorgeix de la necessitat de persones socialitzades en femení, de reivindicar, des de la pedagogia del reconeixement, un espai i una veu pròpia en contextos educatius; i és aquí on, precisament, els relats de vida serveixen com a porta d’entrada per la reflexió dels desitjos, expressions i les relacions, això com per a qüestionar la cisheteronormativitat, visibilitzar i reparar la discriminació i violència. Alhora que fer-ho des del vincle, per anar més enllà del discurs establert, atès que malgrat reconèixer avenços en la igualtat de drets i, de fet, en la diversitat afectiva, sexual i de gènere, se segueix vivint amb l’herència i, per tant permanència, de valors masclistes i imperatius heterosexuals que urgeixen d’una immediata transformació.

El recorregut d’aquest projecte troba el punt de partida a l’any 2014 i està localitzat a Barcelona i a Castelló, bo i ampliant-se tant a nivell dels municipis amb els que treballen les seves protagonistes, com de les intervencions més globals i amb tota la comunitat educativa. Aquest darrer període, el col·lectiu ha creat una fira lúdica, i també reflexiva, destinada a la població en general, a més d’una obra de teatre social per a joves. De retruc, en una primera fase, aquesta iniciativa va comptar amb la col·laboració de més de seixanta participants LGBTQ+ que van treballar individualment i col·lectivament en el desenvolupament de les seves històries i experiències de vida. En la segona fase, aquestes persones van posar en marxa tallers participatius en diversos centres educatius, arribant a més de dos mil cinc-cents joves. Al capdavall, doncs, tota aquesta tasca ha estat possible gràcies a la motivació i el compromís de les persones participants i a la col·laboració de moltes entitats, així com al suport i el responsable conveni de nombrosos ajuntaments.
Tot plegat fa que aquest projecte, mostrat en una exemplar exposició, se sumi en tant que un moviment especialment transformador a participar d’una bona i merescuda presència mediàtica -perquè el periodisme té una clara responsabilitat en aquest àmbit- amb episodis de gran visibilitat, especialment en referència a l’esfera social; si bé en els estadis de l’acció política dels grups més afins (d’esquerres), aquest espectre reivindicatiu i de canvi ja està contemplat. Important, és, al cap i a la fi, aconseguir àmplies convocatòries de visibilitazació bo i presentant tantes i tantes visions personals el més completes, diverses i inclusives possible.

Comparteix l'article:

Et recomanem×