És tan extremista el govern (o caldria dir-ne banda?) de Rajoy, que l’única possibilitat de veure a Espanya lleis que no siguin retrògrades i antisocials, és que el Tribunal Europeu les rectifiqui. Ho acabem de veure amb les indemnitzacions als treballadors temporals. Segons el Tribunal de Luxemburg, no es poden donar diferències entre treballadors fixos i eventuals.
Li agradi o no a la banda que ens governa, s’haurà de modificar el Estatuto de los Trabajadores per adaptar-lo a la sentència. És clar que a Espanya ja n’hi ha que pensen en igualar-ho tot a la baixa. És a dir, ni vint dies per any treballat, d’indemnització d’acomiadament a cap treballador.
Aquest no és pas el primer clatellot que la banda de Rajoy s’emporta dels tribunals europeus i, al pas que van, tampoc serà el darrer. Tinc la teoria que Espanya, l’Espanya estatal, no s’ha acabat de creure que forma part d’Europa. Si s’ho cregués no faria algunes de les coses que fa. Per exemple enviar de comissari europeu a l’Arias Cañete o intentar col·locar a l’exministre Soria al Banc Mundial.
Per primera vegada els ciutadans de Catalunya tenim a les mans la possibilitat de decidir el nostre futur, sense interferències d’Espanya. Però estem sols. Absolutament sols. Europa no es mourà si nosaltres no fem un acte de sobirania clar i contundent. I per a fer-ho hem de ser la meitat més un dels catalans amb dret de vot.
Europa en espera, però som nosaltres els que hi hem d’anar, perquè en aquest viatge els catalans estem sols.
Jaume Singla, periodista.