La Gaspar, l’escola d’art i disseny municipal d’Igualada, va ser fundada l’any 1983. En aquests trenta-cinc anys de vida, milers d’alumnes han passat per les seves aules, de la mateixa manera que ho han fet centenars de professors. Parlem amb dos d’ells perquè ens expliquin el projecte d’aquesta escola, que el proper dissabte, 9 de març, al matí, celebra les seves portes obertes. Ells son la Patrícia Picon, i el Mosi Ayabi.
Més enllà de ser professors, també teniu les vostres feines més enllà de la docència, no?
Mosi: És molt important que això sigui així perquè el fet d’estar també al món laboral més enllà de la docència ens permet estar al dia de les novetats que hi ha en el sector, a més de servir com a intercanvi d’experiències entre el món de l’ensenyament i el professional.
Patrícia: El professorat venim de mons força diferents entre nosaltres també, alguns venim del món del disseny i altres, com el Mosi, de l’artesania.
Els perfils dels professors són força diferents doncs…
Patrícia: Sí, i aquest és un dels gran avantatges de l’escola. Entre nosaltres ens podem enriquir i complementar molt. La interdisciplinitat no és el futur, sinó que ja és el present i és d’on surt la creativitat.
Mosi: Nosaltres provoquem d’alguna manera la curiositat dels alumnes i ells a partir d’això busquen, investiguen per trobar solucions als projectes que se’ls plantegen. A vegades fins i tot nosaltres ens sorprenem de la capacitat de creació que tenen els alumnes!
Hi ha molta pràctica a les vostres aules?
Mosi: Sí, és evident que hi ha d’haver una part en què nosaltres ensenyem com s’han de fer les coses, però els alumnes estan constantment creant amb diferents tècniques. Per exemple, recentment em intentant fer origami amb pell, que és una cosa força novedosa.
Què s’ensenya a La Gaspar?
Patrícia: A l’escola hi tenim dos itineraris. Per una banda hi ha l’itinerari gràfic, que consta d’un Grau Mitjà i d’un Grau Superior i per altra banda hi ha l’Itinerari de Pell, que de moment només consta d’un Grau Mitjà. Això fa que vinguin alumnats de perfils molt diferents. Alguns venen amb la intenció molt clara d’entrar al món laboral un cop acabats els estudis aquí, i de fet el percentatge d’inserció laboral de l’escola és força alt, mentre que n’hi ha d’altres que la seva voluntat és la de seguir els seus estudis i anar a la universitat a fer Belles Arts o altres carreres relacionades.
L’itinerari que s’enfoca en el món de la Pell està estretament relacionat amb la història d’Igualada?
Mosi: Ajuda molt, evidentment. Aquí hi ha els fabricants més importants, que treballen amb les firmes més importants del món. El 80% del que es produeix a Igualada s’exporta a la resta del món, així que estar en una ciutat que té tant vincle amb la indústria de la pell ens ajuda. Molts dels projectes que fan alumnes aquí estan vinculats a la ciutat, vinculats amb empreses d’aquí. A més, les matèries primes que utilitzem en els nostres estudis estan fetes a la ciutat, això és també un gran avantatge per nosaltres.
La Gaspar va rebre el Premi Nacional d’Artesania…
Mosi: Sí, a més som l’única escola que treballa amb pell de Catalunya. Bé, som l’única que podem donar títols reconeguts. De moment només tenim el Grau Mitjà de Pell, però els alumnes ja fa un temps que demanen que s’ampliï a Grau Superior i des de l’escola ho estem lluitant, parlant amb el departament d’Educació, per tal d’aconseguir-ho i que els alumnes puguin seguir els seus estudis aquí. És una necessitat pel sector també.
Què aprèn un alumne que s’agafi l’itinerari de Pell, per exemple?
Mosi: Nosaltres volem ensenyar als alumnes per tal que no siguin senzillament mà d’obra, no volem que només sàpiga produir. Sinó que volem un perfil tècnic, que sàpiga treballar en diferents àmbits del sector, començant de la creativitat del disseny.
També tenen l’oportunitat de començar a treballar a fora, en empreses d’aquí…
Mosi: Sí, des de l’any passat oferim un ensenyament dual, en què estan dos dies a les empreses i tres dies aprenen aquí a l’escola i això ens permet que les empreses també vegin que l’escola està generant nous perfils pel sector que abans no existien. Els nostres alumnes ja surten amb coneixements d’informàtics, d’idiomes i d’altres que els permetran treballar no només en empreses nacionals sinó també internacionals.
I en l’itinerari gràfic, com prepareu els alumnes?
Patrícia: Treballem sobretot el camp del disseny gràfic, per tal que quan surtin d’aquí els alumnes pugin treballar en suport imprès i digital. Imatges corporatives, packaging, etc. Bàsicament ensenyem un llenguatge gràfic que permeti complir amb totes les necessitats gràfiques que té una empresa en el seu dia a dia.
També hi ha aquesta relació tant estreta amb el món laboral?
Patrícia: Sí, treballem amb projectes que poden involucrar diferents assignatures i professors. Per exemple, aquest curs hem començat un projecte amb el Departament d’Ensenyament per conscienciar sobre la LGTB fòbia, que ens va involucrar a tres professores. També hi ha el projecte Clipper, que aquest any hem guanyat. També ens venen empreses particulars a buscar per tal que els alumnes els ajudin a treballar en alguns projectes.
Què aporta poder fer tantes hores de pràctica?
Patrícia: Per mi el més important és el tema de la creativitat. És una cosa que s’ha d’educar i és molt important fer-ho, perquè sinó ens convertirem en robots i tècnics. Cultivar la creativitat ens permet resoldre qualsevol tipus de problema i això, al capdavall també ajuda a tenir una vida feliç i amb motivació. La creativitat és un valor afegit i això les empreses ho valoren molt.
Com s’incentiva la creativitat?
Patrícia: Aquest any estem fent treballs en què és molt important pensar el concepte. Per exemple exercicis de presentar als companys de classe d’una manera creativa. Un alumne ho va fer presentant un poció que si la bevies adquiries les qualitats de l’altre persona i així aprofitava per descriure quines eren aquestes qualitats.
