Noemí Trucharte va aconseguir aprovar el pressupost municipal del 2017 a Vilanova del Camí la setmana passada. Aquesta és la primera visualització clara del què representa el nou govern municipal en aquesta població, fruit de la moció de censura que el passat mes de gener va motivar el canvi d’alcaldia. Passada la tempesta, hem parlat amb la nova alcaldessa vilanovina del PSC de l’actualitat municipal i de quins són els objectiu d’aquest govern tant divers des d’ara i fins al final del mandat, d’aquí dos anys.
Han passat ja dos mesos de la moció de censura. Ara que ha passat el temps expliqui’m si de debò era necessària.
El que es veia era tot façana. Tot eren somriures, molt aparentar i poc treballar. El que passava és que el govern anterior es pensava que els grups de l’oposició no ens posaríem mai d’acord. Per això jugaven amb tots nosaltres.
També amb vostè?
Jo m’havia assegut a aquesta taula on som ara, l’alcaldia, a negociar els pressupostos, i em deien que ja estaven tancats, però que sí jo els donava suport, ja no preguntarien res als altres. A mi m’hagués agradat asseure’ns tots en una taula i veure quines propostes feia cadascú, però això el govern anterior no volia. Preferia el joc. El pressupost que finalment va presentar el govern era molt lamentable, molt baix en temes socials, en cultura, educació… Per això el PSC va demanar una partida àmplia per destinar-la a serveis socials, i votaríem favorablement al pressupost. Doncs el mateix dia del ple del pressupost em truca l’anterior alcaldessa dient-me que sí, que ens diuen que sí a tot el que demanàvem, sense donar-nos més explicacions… El problema és que tres dies abans al PSC ja havíem fet una assemblea per parlar del tema, i jo no podia decidir això sense parlar-ho abans amb els companys. Vaig trucar a d’altres grups polítics i a tots se’ns havia dit el mateix, menys Decide, que ja els havia anunciat el vot contrari feia una setmana.
I s’arriba al famós ple on l’alcaldessa els repta a una moció de censura.
Sí, i retirant el punt del pressupost de l’ordre del dia a darrera hora, quelcom que no es pot fer, amb una actitud prepotent. Tenia por de perdre. Crec que se li va fer el vaixell gran, però no el de l’Ajuntament, sinó el del seu equip. Dins del seu govern hi havia moltes aigües amunt i avall… que espero no tenir jo. Ens va instar fins a cinc vegades a presentar-li una moció… Miri, ens trobàvem amb un govern en minoria, que no havia estès la mà a ningú de l’oposició. Sortint del ple, vaig ser jo qui va trucar als companys. Ens havíem de reunir perquè això no podia continuar d’aquesta manera, havíem de ser valents tots i oblidar el passat. Fins a les tres de la matinada, vam estar reunits, i va sortir un acord.
Com s’entén això de la prepotència i de tot el que em parla, si són persones amb les qui formaven part del mateix partit fa quatre dies?
Hem compartit les sigles, que és molt diferent. Quan vaig presentar-me a les primàries del PSC, era perquè a mi ja no m’agradava la manera de fer de Vanesa González. Si m’hagués agradat, no m’hauria presentat.
Molta gent no li donava ni una setmana de vida, a aquest nou govern municipal.
Sí… Ho havíem sentit pel carrer. Vam anar afegint propostes a l’acció del govern en funció dels programes electorals de cadascú. Tots van aportar i tots van renunciar a quelcom. Nosaltres, per exemple, portàvem al programa fer un Centre de Dia per a la gent gran, i és evident que en dos anys és impossible de fer. Fins al cap d’uns dies no vam començar a decidir qui podria portar les diferents carteres. L’únic que inicialment tots teníem clar era que Camilo Grados portés Esports, però les altres va sorgir d’escoltar les preferències de cadascú. No va haver-hi ni una sola discussió. I així fins avui.
No em negarà que als uns i als altres us separen moltes coses ideològicament. És gairebé com intentar barrejar l’aigua i l’oli.
Com a partit clàssic, diguem-ne, només hi ha el nostre, el PSC. La resta són formacions locals. Prevalen els interessos de Vilanova per davant de les ideologies de cadascú. Si ho fem així no hi haurà cap problema.
Què voleu que deixi petjada, de la vostra acció de govern?
El nostre no és un municipi fort econòmicament, i per això el pressupost tampoc ho és. La primera mesura que hem pres és una rebaixa de sous i assignacions dels regidors. L’any passat el govern va costar als vilanovins 142.000€ i aquest any, amb un regidor més que som, costarà 71.000€, la meitat. L’oposició també cobrarà la meitat. Una part important de l’estalvi és la Seguretat Social, perquè cap regidor treballarà a jornada completa. Jo, com alcaldessa, cobraré màxim 18.000€ anuals. L’anterior cobrava 54.000€. També intentarem municipalitzar algun servei. No és que no tinguem ganes de treballar amb segons quina empresa, però ens hem trobat algun contracte caducat, com el de l’enllumenat públic, i fent-ho directament nosaltres només en un any estalviarem 100.000€. També farem el mateix amb la neteja d’edificis públics, que en un any són 54.000€ de despeses. Aquests diners ens serviran per a destinar-los a partides que creiem eren molt necessàries.
Com quines?
Per exemple, en beques menjador hem fet una ampliació de 4.000€, o 9.950€ en ajudes de pobresa energètica. Hem de cobrir tant com puguem les necessitats que puguin sorgir… Dedicarem cinc mil euros més a beques de transport, quinze mil més a activitats culturals i juvenils, com el Saló de la Infància. També pujaran les subvencions a les entitats, tant econòmicament o bé en material, en total un 40% més… Per exemple, comprarem noves taules i cadires per a actes d’entitats, i també hem comprat un parell de lavabos portàtils. Hem incrementat també 7.000€ les dotacions per a foment de l‘emprenedoria local, o 30.000€ per a la millora de carrers.
També us heu plantejat algun projecte d’envergadura?
Sí, un parell, la piscina municipal i el casal d’avis, però amb unes petites modificacions. En el cas de la piscina s’està revisant el projecte, però en qualsevol cas s’iniciaran les obres el proper setembre, tal i com estava previst amb l’anterior govern. El mateix passa amb la restauració del Casal d’Avis, en la seva última fase, que també és un projecte que tots els grups polítics teníem en el nostre programa electoral. Finalment, també volem fer un pista poliesportiva exterior, i dedicar una partida molt important a millorar els parcs del municipi.
