Alguns partits polítics, òbviament els que remenen les cireres i els que les aguanten perquè no caiguin, han sortit els darrers dies a explicar les excel·lències del Pressupost de la Generalitat per aquest 2024. Certament, els 33,6 milions d’euros que tindrà l’Anoia són molt benvinguts, i són més que en altres anys anteriors, fins al punt de tenir una dotació per càpita envejable en relació a d’altres comarques. En qualsevol cas, però, i això succeeix en tots els pressupostos públics, el capítol d’inversions és cada vegada més esquelètic.
Dels vora 43.800 milions d’euros que tindrà el pressupost de la primera administració del país, a l’Anoia li tocaran “directament” un 0,07% del total. Aquí se li han de sumar despeses ordinàries de salut, d’educació, d’habitatge, per exemple, que no estan territorialitzades. Però semblen tot plegat engrunes. Estem molt lluny dels anys en els quals les inversions “de debò” eren obres en infraestructures, de les quals continuem estant necessitats. Dels diners que “cauran” a l’Anoia aquest any, molts ja són per accions en desenvolupament o gairebé finalitzades, com la variant de Piera o el nou accés de la Ronda Sud a Igualada, i d’altres, les més elevades, per treballs de manteniment de carreteres o de la línia dels Ferrocarrils de la Generalitat, o desconegudes inversions a l’Hospital. Ens agradaria haver vist en el pressupost algun detall en relació a l’ambiciós projecte de la nova estació ferroviària d’Igualada, o en la continuació del projecte de la C-15 en el coll d’ampolla que s’ha format a l’altura de Capellades. Compromisos adquirits pel govern del país que no han de quedar-se adormint el son dels justos, com ha passat tantes vegades amb molts assumptes en aquesta comarca.
Que la dotació “per càpita” a l’Anoia sigui per damunt de la mitjana del país no significa que es respongui a les seves demandes, sobretot si una bona part de les inversions són per treballs de manteniment, que són una obligació de l’administració i no el reflex d’una voluntat política. En això continuem molt necessitats.
