A diferència del que va passar l’1 d’Octubre del 2017, diumenge vinent la policia espanyola no ens estomacarà quan anem a votar. En canvi, segons com votem, qui li fotrà un mastegot a l’estat serem nosaltres. Els nostres mastegots els fem votant. Contra el que es pugui pensar, els nostres vots, segons com vagin, li fan mal de veritat a un estat podrit de corrupció.
Tot i la campanya per l’abstenció que ens va fer perdre vots i diputats independentistes, a les darreres eleccions a Cortes, no hi ha dubte que Catalunya ha guanyat poder de decisió. Un poder que fa trontollar la política estatal, sobretot a l’entorn de l’amnistia que hem vist com després que els polítics espanyols afirmessin per activa i per passiva, que no era possible, la tenim a tocar, si no hi ha una altra maniobra bruta dels socialistes, avui al poder.
Això és així perquè els 14 diputats independentistes -7 d’ERC i 7 de Junts- han fet valer la força dels seus vots, per obligar al govern a promoure una llei d’amnistia cridada a deslliurar de les urpes dels jutges, a milers de catalans perseguits per la (in) justícia espanyola, la més dura i cruel de les justícies d’Europa.
Al Parlament de Catalunya, l’endemà del 12, caldrà fer números per saber qui té opcions de formar el govern de la Generalitat i, en conseqüència, saber quins objectius es podrà plantejar els propers quatre anys. A diferència del que passa a Las Cortes on ens necessiten per seguir governant Espanya, al Parlament pot ser que es giri la truita i els que avui poden exigir mesures legals a Madrid amb els seus 7 vots, els hagin de bescanviar pel suport socialista al futur govern de la Generalitat.
També pot ser que visquem la tercera reedició del govern tripartit però sense Pasqual Maragall i amb un Salvador Illa mascarilla, que va donar suport al 155, s’ha manifestat amb la ultradreta espanyola en contra de Catalunya i no dubta en castellanitzar els noms dels nostres pobles i ciutats. Quina mandra!
Amb independència de les nostres filies o fòbies personals, cal que no es perdi un sol vot català, perquè segons quin sigui el nostre vot, li estarem retornant a l’Estat les garrotades que ens va donar durant el 2017, amb els atemptats de Barcelona i Cambrils de l’agost i la jornada del referèndum de l’1 d’Octubre.
El desencís que ens han generat els partits catalans els darrers anys, no hauria de dur-nos a l’abstenció, ans al contrari. Cal fer de cada vot un mastegot a la política repressora, a la manca de llibertats, a l’espoli fiscal i a la gent que mira a un altre costat quan ens cauen bufetades.
Penseu que un vot ben donat, pot corregir un mal hàbit, com per exemple empresonar innocents, obligar a l’exili els més capaços o fer rendible l’insult a Catalunya. Qui ha dit que votar no serveix per a res? Si concentrem el vot en els més capaços i combatius, les coses canviaran.
